Moisès

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 4 de juny de 2019

Moisès és una figura important per a les religions abrahàmiques, on se li venera com a profeta, legislador i líder espiritual. És un hebreu que va créixer com un príncep egipci. En hebreu seu nom és Moshé, també anomenat Moshe Rabbenu en hebreu ( “Moisès nostre Mestre”), és el profeta més important en el judaisme. També és un profeta important en el cristianisme, l’islam i el bahaísmo i altres religions abrahàmiques.

Les referències fonamentals sobre Moisès es troben en les Sagrades Escriptures del monoteisme (Torà, Antic Testament, Alcorà). Per al judaisme, Moisès és l’home encomanat per Déu per alliberar el poble hebreu de l’esclavitud a Egipte i conduir l’Èxode cap a la Terra promesa, sent per això el primer profeta i legislador d’Israel. Segons la tradició bíblica, Moisès era descendent de Leví, va transmetre la Llei al poble hebreu i va establir les bases per al sacerdoci i el culte israelita. La tradició judeocristiana atribueix a Moisès l’autoria dels cinc primers llibres bíblics (Pentateuc). Pel que fa a evidència material extra-bíblica sobre Moisès, els arqueòlegs no en tenen. Fora del marc de la creença, la manca d’objectes que permetrien corroborar o fins i tot avaluar la validesa dels textos bíblics, genera hipòtesis i conjectures diverses.

La història de la vida de Moisès és narrada a la Bíblia, específicament en la Torà (primera part del Tanaj) i en el Pentateuc. El text bíblic narra com Moisès va liderar la sortida dels hebreus d’Egipte i va rebre els Deu Manaments de mans del Senyor en la Muntanya Sinaí. La tradició sosté que Moisès va viure 120 anys.

En el Llibre d’Èxode, el naixement de Moisès va tenir lloc quan un indeterminat faraó egipci havia ordenat a les llevadores (llevadores) que matessin tots els homes hebreu nadó, però aquestes per temor a Déu no van fer com se’ls va enviar (cf. Èxode 1: 15-17). Segons l’esmentat llibre, Moisés va ser fill d’Amram (qui era membre de la tribu de Leví i descendia de Jacob) i la seva dona, Iojebed / Jocabed (cf. Èxode 2: 1; 06:20). Moisès va tenir una germana set anys més gran que ell, Miriam, i un germà tres anys més gran que ell, Aaron. Segons el Llibre de Gènesi, el pare d’Amram, Coat, va arribar a Egipte juntament amb setanta membres del grup de descendents de Jacob, de manera que Moisès era part de la segona generació d’israelites nascuts a Egipte

Iojebed va donar a llum a un petit, i el va amagar durant els tres primers mesos. Quan no va poder amagar més, el va col·locar en un cistell, empastifada amb fang en el seu interior i brea en l’exterior per fer-la impermeable, i la va portar al Nil. La cistella amb el nadó va ser observada i seguida de prop per Miriam fins que la filla del faraó va arribar al Nil per banyar-se

La princesa egípcia (esmentada per Flavi Josep com Termutis) va descobrir la cistella i Moisès dins d’ella. Miriam es va acostar i va aconseguir que la princesa encarregués que una hebrea alletés i tingués cura de la criatura; l’hebrea en qüestió va ser la pròpia mare de Moisès

Durant dos anys Iojebed va alletar a Moisès i després la criatura li va ser lliurada a la princesa. Moisés va ser criat com si fos fill de la princesa egípcia i el germà menor del futur faraó d’Egipte.

A través de la Mishná, la tradició hebrea conserva un relat de com Moisès, tot i ser una criatura va perdre gran part de la seva capacitat de parlar a causa d’un incident que va passar davant el faraó a Egipte.

Quan Moisès es va fer adult, va observar el treball dels esclaus hebreus. Un dia, en veure la brutalitat amb la qual un capatàs egipci maltractava a un esclau hebreu, Moisès va acabar amb la vida de l’egipci, acte que el va conduir a haver de deixar Egipte.