Mo Ibrahim Awards

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 25 d’octubre de 2017

Fa anys que el bisbe d’Urgell, Joan Martí Alanís (1928-2009), es va desplaçar a un poble de la conca del Segre per confirmar una sèrie de xiquets i xiquetes

El seu sermó fou d’allò més sucós, almenys pels qui l’escoltàrem. Un cop acabada la missa, uns pocs vam tenir l’honor de parlar amb ell una bona estona

Va demostrar que els polítics no poden donar mai abast a totes les necessitats del seu àmbit d’acció perquè les persones som limitades. No hi ha polític que pugui arreglar el món, però potser apedaçar-ne alguna cosa

Jo crec que per salvar el món, primer cal salvar-se un mateix, cosa que no és fàcil de fer tot i comptant amb d’altres persones que també vulguin salvar-se a si mateixes

Aquesta idea és la que ronda al voltant dels premis a la bona governança Mo Ibrahim, un magnat sudanès. Aquest premi s’atorga anualment a elevades autoritats tot i que més sovint del que es voldria el premi queda desert

Mo Ibrahim demostra contra l’opinió pública internacional que hi ha líders africans que fan molt bona feina. Són uns premis transparents

Això em recorda l’acudit d’una persona nostrada que va anar a la secretaria d’una universitat per demanar el formulari que calia omplir per assegurar-se l’honor de Doctor Honoris Causa, pagant és clar…

L’home, perplex, va girar cua i cap a casa. El món premia persones que han sobresortit emprant principis ètics. Mai no es podrà premiar tothom perquè hi ha persones que calladament desenvulopen activitats extraordinàries

No es pot donar per bo allò que haguem fet per iniciativa d’una persona sinó que cal sumar-hi allò que s’ha dut a terme per nosaltres mateixos