Miralls emmirallats

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 13 de setembre de 2017

Una sanitària sevillana de Barcelona confessa que Andalusia i el Marroc tenen moltes coses en comú: festes, balls, costums…

M’ho diu com si res en un marc privat de tres persones. Pregunteu-li per més detalls, però ho diu francament, sincerament, de tot cor que Andalusia i el Marroc tenen moltes coses en comú

Un dels meus somnis és viatjar a Melilla i Ceuta perquè hi ha una agència ofereix viatges a la venda

Contrastar Melilla amb Nador i Ceuta amb Tetuan. No sé com se senten els marroquins a Sevilla o qualsevol destacada ciutat andalusa. Amb això no estic negant l’espanyolitat d’Andalusia, Canàries, Ceuta, i Melilla

Al contrari l’estic reforçant perquè el nostre país és de pedra picada. Sevilla és una gran ciutat, capital de la tan admirada nació andalusa

Que jo sàpiga a Andalusia hi ha dies activitats lúdiques molt importants: el flamenco i les corrides de toros. Més enllà de fer corrides de toros i el flamenc, endevino una cosa comuna, l’arrelament

A Barcelona, abans de la prohibició legislativa, ja feia temps que no es feien toros sinó vaquilles per a turistes estrangers, què en saben de l’art dels toros ? Això va resultar ser una cosa vexant

Si es fan toros, doncs toros, no vaquilles. Abans de la guerra hi havia molta gent que anava als toros. Un oncle de la meva mare hi anava cada diumenge. Els toros eren toros

Més greu és el cas del flamenco a Barcelona, no hi va ningú d’aquí, tot turistes estrangers. Un flamenco sense afeccionats entesos no és flamenco. Ho afirmava un noi: “Si no hi ha especialistes, no hi ha flamenco”

El Marroc és el nostre veí del sud per terra, mar, i aire. El Marroc és un país que està progressant a marxes forçades. Hi hem d’aconseguir una plena amistat perquè entre amics les coses són més fàcils