Mineria

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 22 de juliol de 2019

Els recursos són béns o matèries primeres que tenen una certa utilitat en relació amb un objectiu. D’aquesta manera, un recurs permet satisfer necessitats particulars o subsistir.

Un combustible fòssil és aquell que procedeix de la biomassa produïda en eres passades, que ha patit enterrament i després d’ell, processos de transformació, per augment de pressió i temperatura, fins a la formació de substàncies de gran contingut energètic, com el carbó, el petroli , o el gas natural. Com que no és energia renovable, no es considera com energia de la biomassa

La major part de l’energia emprada actualment al món prové dels combustibles fòssils. S’utilitzen per a combustible de motors, per a la generació d’electricitat, per a climatització d’ambients, per cuinar, etc.

Un mineral, d’altra banda, és un material inorgànic que es troba en l’escorça terrestre.

Els recursos minerals, en definitiva, estan compostos per aquells minerals que s’exploten amb algun fi. La indústria dedicada a l’extracció i el processament dels recursos minerals rep el nom de mineria.

La mineria existeix des de la Prehistòria ja que l’home va descobrir molt aviat la importància dels minerals per a la realització de diverses activitats. La rellevància dels recursos minerals en la nostra evolució és que possibiliten la satisfacció d’una gran quantitat de necessitats i generen, al seu torn, valuosos recursos econòmics.

Pel que fa a la seva classificació, es porta a terme tenint en compte el seu valor econòmic i la seva certesa geològica. A grans trets, és possible distingir entre els següents grups: ocurrències de mineral, recursos miners, reserves de mineral, també es coneixen com a reserves de mena

Dins el grup de recursos miners, al seu torn, és possible distingir entre els recursos: demostrats i mesurats

Atès que classificar els recursos minerals és una funció econòmica, no és possible fer-ho sense el pertinent control per mitjà de normes, regulacions i estatuts.

L’explotació dels recursos minerals, però, pot provocar efectes negatius. Quan la mineria no és controlada de manera eficient, es tracta d’una activitat capaç de generar grans danys al planeta, contaminant

Això porta al fet que, tot i que la mineria és la principal font de riquesa de moltes ciutats i països, hi hagi grups que s’oposen a aquesta activitat pels seus riscos. L’extracció dels recursos minerals pot contaminar l’aigua, destruir cadenes muntanyoses o derivar en la desaparició d’un bosc, per exemple. A grans trets, en la mineria es reconeixen els següents tipus de riscos:

* físics, que inclouen lesions traumàtiques, sordesa, càncer de pell i les conseqüències de l’alta pressió baromètrica, la humitat i la calor, propis d’aquest treball;

* químics, donada l’exposició a la pols de carbó, l’asbest, la sílice cristal·lina, les partícules de dièsel i gasos com ara el diòxid de carboni i el metà;

* biològics, amb agents infecciosos com ara el bacil tuberculós i la legionel·la;

* ergonòmics, atès que encara en l’actualitat moltes de les tasques són manuals i repetitives, el que pot sobrecarregar els músculs;

* psicosocials, ja que les pèssimes condicions de treball condueixen a diferents trastorns psíquics.

* Font: Diccionari normatiu valencià, wikipedia, google