Metal·lúrgia

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 28 de novembre de 2019

La visita al Museu africà Daniel Comboni a Horta fou del tot satisfactòria. En un espai relativament petit, s’hi poden veure tot una sèrie objectes, alguns fets mitjançant metal·lúrgia

La metal·lúrgia és la tècnica de l’obtenció i tractament dels metalls a partir de minerals metàl·lics. També estudia la producció d’aliatges. El control de qualitat dels processos. La metal·lúrgia és la branca que aprofita la ciència, la tecnologia i l’art d’obtenir metalls i minerals industrials, partint de les seves mines, d’una manera eficient, econòmica i amb resguard de l’ambient, per tal d’adaptar aquests recursos en benefici de el desenvolupament i benestar de la humanitat.

El coure va ser un dels primers minerals treballats per l’home, ja que es troba en estat gairebé pur (coure nadiu) a la natura. Al costat de l’or i la plata va ser utilitzat des de finals de l’Neolític, colpejat,al principi, fins deixar-lo pla com una làmina. Després, com a conseqüència del perfeccionament de les tècniques ceràmiques, es va aprendre a fondre en forn i buidar en motlles, el que va permetre fabricar millors eines i en major quantitat. Això va originar l’Edat del Coure de la Humanitat (també coneguda com Calcolític).

Posteriorment es va experimentar amb diversos aliatges, com el d’arsènic, que va produir coure arsenicat, o la d’estany, que va donar lloc a el bronze i va iniciar l’Edat de l’Bronze de la Humanitat. El bronze, més dur i tallant que el coure, va aparèixer cap al 3000 a. C.

Regions productores de metalls en l’Edat Antiga, al Pròxim Orient. Es mostren marcades les àrees de prevalença del bronze arseniós i del bronze d’estany durant el III mil·lenni a. C.

El procés d’adquisició dels coneixements metal·lúrgics va ser diferent en les diferents parts de món, sent les evidències més antigues de fosa del plom i el coure de la VII mil·lenni a. C., a Anatòlia i en Kurdistán. A Amèrica no hi ha constància fins al I mil·lenni a. C. a l’Àfrica el primer metall que es va aconseguir fondre va ser el ferro, durant el II mil·lenni a. C.

El ferro, que va inaugurar l’Edat del Ferro de la Humanitat, va començar a ser treballat a Anatòlia cap al tercer mil·lenni a. C .. Aquest mineral requereix altes temperatures per a la seva fosa i modelat, per ser així és més mal·leable, dur i resistent que el coure. Algunes tècniques usades en l’antiguitat van ser el model a la cera perduda, la soldadura o el temperat de l’acer. Les primeres foses conegudes van començar a Xina al segle I a. C., però no van arribar a Europa fins al segle XIII, quan van aparèixer els primers alts forns.

L’ocupació dels metalls es va deure, inicialment, a la necessitat que es va crear l’home d’utilitzar objectes de prestigi i ostentació (ornaments de coure), per a, posteriorment, passar a substituir les seves eines de pedra, os i fusta per unes altres molt més resistents a la calor i als el fred (fetes en bronze i, sobretot, ferro). Els estris elaborats amb metalls van ser molt variats: armes, eines, atuells, adorns personals, domèstics i religiosos. L’ús dels metalls va repercutir, a partir de la generalització del ferro, de diverses formes en la conformació de la civilització humana:

  • Es va intensificar la producció agropecuària
  • El treball es va especialitzar i va diversificar
  • Van augmentar els intercanvis
  • Es va institucionalitzar la guerra
  • En l’Edat Mitjana la metal·lúrgia estava molt lligada a les tècniques de purificació de metalls preciosos i l’encunyació de moneda

Font: wikipedia