Més enllà de les distàncies

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 8 d’agost de 2017

La bellesa de la dona ningú la pot discutir. Hi havia una dita que deia que no hi ha cap dona lletja. Combrego amb aquestes afirmacions

La dona és de per si un ésser exhuberant mai comparable amb un home, que solem ser unes bales perdudes quan no tenim una dona al costat

Ser dona és feixuc perquè sempre és sota la mirada d’algú. La bellesa d’una dona musulmana no la pot tapar el mocador sinó que la ressalta en allò més substancial: la cara, els ulls, el nas, els llavis

Una enquesta recent deia en l’argot de la publicació que les dones lletges es queden més enrere que els homes lletjos. Permeteu-me preguntar en base a què la publicació deia que hi havia dones lletges. Jo personalment encara no me n’he trobat mai cap

Estan sortint homes il·lustres que donen pas a desfilades de moda amb models que vesteixen el vel… no hi ha res a dir sinó que ho cal aplaudir. Una coneguda marca de roba ha tret uns dissenys per atletes musulmanes que són admirables

Mentre feia cua per dinar a la Universitat Rovira i Virgili vaig veure davant meu una noia bellíssima, però havia renunciat a dur el vel no sé per quina raó al contrari de la seva mare

És un do de Déu poder observar la bellesa, lluny d’aquests homes que van a la platja per fruir de dones mig nues