Menjar cap a casa

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 12 de desembre de 2017

Parlar d’economia de subsistència pot donar la impressió que les persones que la practiquen són en el llndar de passar fam. Aquesta mena d’economia ja la practicaven els meus avis.

La meva àvia es cuidava de casa i dels fills, però també es cuidava del seu bestiar com ara vaques, conills, gallines, pollastres, porcs, i més animals menuts. Es cuidava de l’hort i de tot allò que pogués dur de més a la família

Què feia el meu avi ? Es cuidava dels prats, font d’aliment de bestiar com ara vaques, vedells, mules, matxos, cavalls, però també del seu negoci com a marxant de bestiar

Tot això es pot denominar economia de casa com la que en vivien. L’economia de casa és la que se sol anomenar (malament) economia de subsistència, que no té res a veure amb passar gana. A l’Àfrica se sol viure de l’economia de casa

Se sol sentir l’expressió de països empobrits, però normalment són països que no s’han desenvolupat. No parlaré de països empobrits ni de països pobres sinó de països poc desenvolupats

Una mena d’aquest grau de pobresa la dóna també el famós índex de desenvolupament humà. Si consulteu les fonts adients podreu trobar que la majoria de països negres experimenten un com a mínim baix nivell de desenvolupment humà. Són països de baix o molt baix desenvolupament

Un cas que se sol explicar és centrar-se al mateix temps dues situacions geogràfiques molt distanciades. Es va donar el cas que, quan s’acaba la guerra de Corea, Zàmbia assoleix la independència

En aquells moments tots dos països estaven en un nivell econòmic equivalent, però, al cap de 60 anys, l’economia de Zàmbia està molt per sota de la de Corea del Sud

¿Hem de parlar que Zàmbia és un país empobrit? Zàmbia és un país poc desenvolupat…!