Mayotte

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 23 d’agost de 2019

Mayotte és una illa amb estatut de departament d’ultramar francès, situada a l’extrem nord del canal de Moçambic, a l’arxipèlag de les Comores. També és coneguda com Mahoré, especialment quan es fa referència a la seva inclusió per part de la Unió de les Comores. Des l’1 de gener de 2014 aquesta illa forma part del territori de la Unió Europea, com a regió ultraperifèrica.

D’acord a estimacions de 2011, l’illa compta amb 209.530 habitants i la seva superfície és de 374 km². L’illa va passar a ser departament d’ultramar francès a partir de març de 2011. Sobre aquesta base, el Consell Europeu va decidir l’11 de juliol de 2012 que, a partir de l’1 de gener de 2014, Mayotte passi a ser una regió ultraperifèrica de la Unió Europea, de manera similar a com ho són les illes Canàries

Mayotte va ser cedida a França juntament amb la resta de les Comores en 1843. Va ser l’única illa de l’arxipèlag que va votar en referèndum per mantenir els seus vincles amb França (primer el 1974 i novament el 1976, amb el 63,8%, i 99,4 % respectivament). Les Comores continuen reclamant l’illa, i una resolució del Consell de Seguretat de l’ONU de 1976, recolzada per 11 dels 15 membres, hagués reconegut la sobirania de les Comores sobre Mayotte de no ser pel veto francès (tornant-se a presentar el mateix cas en 2004).

La situació de Mayotte ha estat difícil per a França: mentre la majoria de la població local no desitja la independència o la unió amb la resta de les Comores, la crítica internacional és forta respecte als llaços existents entre Mayotte i França. Més encara, la peculiar forma d’administració local de Mayotte, basada en gran part en la Sharia o “llei islàmica”, seria molt difícil d’integrar en les estructures legals franceses, sense esmentar els costos de portar els estàndards de vida a nivells propers als de la França metropolitana. Per aquestes raons, fins a 2007, les lleis promulgades pel Parlament nacional havien d’especificar clarament si s’aplicaven per a ser vàlides en el territori. No obstant això, ara s’apliquen directament, excepte per algunes matèries.

El 2001 l’estatus de Mayotte va canviar cap a col·lectivitat d’ultramar, un estatus molt proper al de departament d’ultramar (com en el cas de Reunió, Guadalupe, Martinica i la Guaiana Francesa). Aquest canvi va ser aprovat pel 73% de la població de Mayotte. Malgrat això, les Comores segueixen reclamant l’illa com a part del seu territori nacional.

Després del referèndum del 29 de març de 2009 (95,2% vots favorables), Mayotte va esdevenir març de 2011 en un departament d’ultramar de la República Francesa, regit per l’article 73 de la Constitució

L’illa principal, Mayotte (o Gran Terre), és la més antiga en termes geològics a l’arxipèlag de les Comores. Té 39 km de llarg per 22 km d’ample i els seus punts més alts estan entre els 500 i 600 metres sobre el nivell del mar. Degut la seva naturalesa volcànica, el sòl és molt ric en algunes zones. L’escull de corall que envolta a gran part de l’illa assegura la protecció dels vaixells i és un excel·lent hàbitat per a diverses classes de peixos.

Mamoudzou va ser la capital de les Comores fins a 1962, i ara és el centre administratiu de Mayotte. Dzaoudzi és la segona ciutat de Mayotte, es troba situada a l’Illa Pamanzi (o Petite Terre), la qual compta amb 10 km², sent la més gran de diverses illetes que envolten a Gran Terre. Un pont comunica a Pamanzi amb Mayotte.

El sector terciari suposava, el 2001, el 45% dels salaris de l’illa. A més de l’administració, els treballs públics, el comerç i els seus serveis associats són els principals llocs de treball. Tot i unes variacions del 9% per any, la taxa d’atur es manté al 22%. El salari mínim interprofessional de Mayotte és un 63% inferior al salari mínim interprofessional nacional. La renda per càpita anual de les llars va ser de 9.337 euros el 2005 per contra dels 29.696 euros de la població francesa. Segons l’INSEE, Mayotte pateix més per les desigualtats que per les diferències de rendes

Font: wikipedia