Masses

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 13 de febrer de 2018

Al voltant de la recuperació de la democràcia a Espanya, el president del Govern Adolfo Suárez va legalitzar amb poc soroll el Partido Comunista de España, encapçalat per Santiago Carrillo qui de mica en mica es va anar escorant cap a la dreta fins arribar a ser del PSOE

Encara ressonen les paraules de Santiago Carrillo quan feia una crida a favor de la “la mobilització de les masses”. Santiago Carrillo no va dir res de nou perquè tots els altres partits ho podien fer d’alguna manera

La frase en qüestió sona a molt perquè es vol aprofitar de la ignorància dels pobles. Tot això passa aquí, allí, i més enllà. Això m’ho recorda quan veig mobilitzacions d’africans en els seus països d’origen.

Busquen un mal pas que permeti ser invocada. A més de les mobilitzacions de l’Àfrica occidental, el país que més m’ha frapat és Kenya que pateix una llarga inestabilitat política que només poden frenar les potències mundials

Dit d’una altra manera, les mobilitzacions de les masses només poden fer-les els homes més poderosos d’un país, no necessàriament elevats polítics

Un altre cas són les vagues de plantilles enormes d’empreses estrangeres que operen a l’Àfrica. Un cas és el d’assalariats en mines de gestió forastera

L’estat sud-africà es va trobar contra les cordes perquè molt probablement estava a favor de les pujades salarials que volien els miners. Perà alhora havien de controlar el sector miner en mans d’estrangers

Cedir davant dels miners significaria l’ostracisme internacional. Tot plegat es va saldar amb un munt de miners morts a mans de les forces de seguretat de Sud-àfrica. Aquest és el preu que s’ha de pagar per no tenir les mans lliures