Malabo, 12 d’octubre de 1968

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 7 de juny de 2017

Els règims de l’Àfrica bé prou que es podrien definir tots com a autocràcies. Aquesta categoria es pot dividir en dos: democràcies i dictadures

Què és millor ? Una mala democràcia o una bona dictadura ? El principi fonamental en què es basen aquests règims és: qui millor que jo per governar el país ?

“Tenint en compte el que m’ha costar d’arribar-hi, d’orquestrar la societat, i, sobretot, que el qui vingui a darrere meu ho rebentarà tot per ignorància, jo aposto per quedar-me al poder”.

“Per fer això possible només cal canviar la constitució o fer ús de la força de les armes” perquè la vida no té cap valor a l’Àfrica. Recordo que durant la Guerra civil espanyola un superior deia en el camp de batalla: “em cou més perdre una mula que no perdre un soldat”

La raó és que “de soldats n’hi ha molts de recanvi, però d’on trec ara una mula ?”, exclamava

El 12 d’octrubre és una data valuosa a les Espanyes. En primer lloc és la diada de la Mare de Déu del Pilar, entre d’altres coses patrona d’Espanya

El 12 d’octubre de 1492, Cristòfol Colom arriba a l’Espanyola, illa avui compartida ara per Haití i la República Dominicana

Aquesta data també ha rebut el nom de dia de la Raça, fent referència a la unió de pobles sota una mateixa idiosincràsia. Aquesta expressió era molt utilitzada per l’anterior règim de partit únic

Ja fa temps que se la coneix com festa de la Hispanitat, al voltant de la qual es fan diferents actes oficials

El 12 d’octubre de 1968 és la diada nacional de Guinea Equarorial per recordar el dia de la independència consensuada amb el Govern d’Espanya

Si primer tot fou una gran festa, Francisco Macías Nguema poc després la va tacar de sang, oncle de l’actual president Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, a qui va li va aplicar l’efecte bumerang

Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, que s’ha erigit com el representant de la seva nissaga familiar, ho controla tot en un dels països més petits del planeta amb un cens que no arriba als 1,3 milions de persones. El país es divideix en dues parts: l’oligarquia familiar governant i el poble.

El poble equatoguineà sempre ha tingut molt bones relacions amb casa nostra, vivint a l’esquena del poder establert. Un informador del país afirma que, després de passar molt de temps a Barcelona, al tornar al seu país ningú fa escarafalls del poder existent, “sembla que la gent tot ho troba bé”. “Per tant, segueix, no hi ha res a dir-ne”

Teodoro Obiang i Robert Mugabe formen part dels líders africans més criticats fora d’Àfrica. Tots dos segueixen els mateixos principis governamentals com a autòcrates