Luanda

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 12 d’abril de 2019

Luanda és la capital i principal ciutat d’Angola. Considerada la ciutat més cara del món, està situada a la costa de l’oceà Atlàntic, i és el principal port i centre econòmic del país. També és capital de la província homònima.

Va ser fundada el 25 de gener de 1576 pel noble i explorador portuguès Paulo Dies de Novais, sota el nom de Són Paulo dóna Assunção de Loanda (Sant Pau de l’Assumpció de Loanda) . Actualment té una població aproximada de 5 milions d’habitants, el que la converteix en la tercera ciutat més poblada de parla portuguesa al món, només per darrere de São Paulo i Rio de Janeiro, totes dues al Brasil, i la 19a aglomeració més poblada del continent.

Les indústries presents a la ciutat inclouen la transformació de productes agrícoles, la producció de begudes, tèxtils, ciment i altres materials de construcció, plàstics, metal·lúrgia, cigarrets i sabates. El petroli extret a les rodalies es refina a la ciutat, tot i que la refineria ha estat repetidament danyada durant la guerra civil que va assolar el país entre 1975 i 2002. Luanda té un excel·lent port natural, sent les principals exportacions el cafè, cotó, sucre, diamants, ferro i sal.

Els habitants de Luanda són, en la seva major part, membres dels grups ètnics Ovimbundu i Bakongo. Hi ha també una important minoria d’origen europeu, que consisteix principalment en portuguesos, i una creixent comunitat xinesa. L’idioma oficial i el més parlat és el portuguès, i també es parlen diversos idiomes del grup bantu, principalment kimbundu.

El topònim Luanda deriva de les llengües bantús, més concretament de lu-ndandu, on el prefix lu és una de les formes primitives del plural i comú en els noms de zones amb litoral deltes de rius o regions amb forma allargada (exemples: Luena, Lucala, Lobito) i, en aquest cas, es refereix a un banc de sorra envoltat pel mar. Ndandu vol dir valor o objecte de comerç i al·ludeix a l’explotació de petites petxines recollides a l’illa de Luanda i que constituïen la moneda corrent a l’antic Regne del Congo i en gran part de la costa occidental africana, coneguda com Zimbo o Njimbo.

Com els pobles mbundu pronunciaven els topònims segons la seva forma de parlar en les diferents regions, eliminaven alguna lletra quan això no afectava el significat del vocable pel que de Lu-ndandu es va passar a Lu-Andu. Posteriorment, en el període colonial portuguès, el terme va passar a ser femení quan es refereix a una illa, donant com a resultat Luanda

Una altra de les versions per a l’origen del nom es refereix al fet que el mateix deriva de “Axiluandas” (homes de la mar), nom donat pels portuguesos als habitants de l’illa, perquè quan van arribar i els van preguntar que feien aquests van respondre “uwanda », un vocable que en kikongo, designava treballar amb les xarxes de pesca.

Angola, oficialment República d’Angola (portuguès: República d’Angola; kikongo, kimbundu i umbundu: Repubilika ja Ngola), és un país situat al sud d’Àfrica que té fronteres amb Namíbia pel sud, amb la República Democràtica del Congo i la República del Congo pel nord i amb Zàmbia per l’est, mentre que cap a l’oest té costa banyada per l’oceà Atlàntic. La seva capital és Luanda i al nord del país es troba el exclavament de Cabinda, que té fronteres amb la República del Congo i amb la República Democràtica del Congo.

Els portuguesos van estar presents en diversos punts de la costa que avui pertany a Angola des del segle XVI i van interactuar de diverses maneres amb els nadius. La presència portuguesa es va afermar en segle XIX amb la seva penetració cap a l’interior del territori i la seva ocupació efectiva per considerar-la una colònia dels europeus, tal com es va estipular en la conferència de Berlín de 1884. La consolidació de la colonització no es va produir sinó fins a la dècada de 1920, després de la submissió del poble Mbunda i el segrest del seu rei, Mwene Mbandu Kapova I.

Angola va aconseguir la seva independència de Portugal el 1975, després d’una llarga guerra. No obstant això, un cop emancipat, el nou país es va veure immers en una intensa i duradora guerra civil que es va perllongar des de 1975 fins a 2002. El país posseeix abundants jaciments minerals i petrolífers, i la seva economia ha crescut a un ritme molt alt des dels anys 1990, especialment des del final de la guerra civil. Tot i això, el nivell de vida de la major part dels angolesos és molt baix, i els seus índexs d’expectativa de vida i mortalitat infantil estan entre els pitjors de l’mundo.6 És un país amb grans desigualtats econòmiques, ja que la major part de la riquesa està en mans d’un percentatge molt petit dels seus habitants.

El seu sistema de govern és la democràcia multipartidista, amb un règim presidencialista. És membre de la Unió Africana, de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa, de la Unió Llatina i de la Comunitat de Desenvolupament de l’Àfrica Austral.

Font: wikipedia