Llum

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 23 de gener de 2018

L’alerta elèctrica africana descrita en les pàgines centrals del dominical del diari ARA d’abans-d’ahir m’han fet escriure quatre ratlles. L’electricitat es pot aconseguir comercialment a partir de 4 principals fonts d’enegia:

  • hidràulica (la més neta)
  • solar (tèrmica i fotovoltaica, tan netes com la hidràulica)
  • tèrmica (gas, fraccions del petroli, carbó)
  • radioactivitat (requereix moltes exigències de seguretat)

El gas és el combustible més net si el comparem amb petroli o carbó. De totes maneres aquestes fonts sempre generen diòxid de carboni (CO2)

Teòricament el CO2 es pot segrestar amb òxid de calci (CaO) a la sortida de fums per obtenir un compost tan inocu com el carbonat de calci (CaCO3). Tots dos compostos són sòlids. Aquest procés exigeix una planta al costat de la tèrmica

És una construcció de química elemental de molt fàcil edificació que ha d’incloure un llit fluid. El problema principal és que exigeix moure grans quantitats de materials

Tant CaO com CaCO3 són productes comercials, que abunden. Tots dos tenen aplicacions industrials

No crec errar si dic que Sud-àfrica és un dels pocs països africans que ha dissenyat projectes de producció d’electricitat a partir d’energia nuclear, però ho va endarrerint per temors de no aconseguir plena seguretat. Els problemes que té Àfrica per satisfer les seves necessitats d’energia cal classificar-los en

  • producció
  • transport
  • distribució

Es pot afirmar que bona part de l’Àfrica rural no té servei elèctric de la forma convencional. Les zones urbanes disposen normalment d’electricitat amb freqüents avaries, com les que hi havia aquí fa uns 50 anys

No s’ha de jugar amb que la capital Yaünde es quedi sense llum com per exemple les apagades en el seu aeroport Nsimalen. Això ve donat per una manca de tecnologia.

Un embassament molt important a l’Àfrica és d’Assuan, Egipte. Molts són els països que disposen d’energia hidràulica

Hi ha tota una sèrie de països africans que tenen jaciments d’urani, però sempre controlats per les potències estrangeres