Frec a frec

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 7 de novembre de 2017

Hi ha molts països africans que són realment pobres, però n’hi ha d’altres que són més que pobres. Durant els últims anys s’ha introduït el terme empobrit. Empobrit fa referència a una dinàmica cap un estat de pobresa tot aportant-hi una sèrie de causes

Fa poc em van informar d’una paradoxa. Es veu que la indepèndencia de Zàmbia va ser contemporània amb el final de la guerra de Corea. Només cal observar l’actual estat de Corea del Sud amb l’estat actual de Zàmbia. Potser hi ha bruixes encara ?

L’esquema més habitual dels països de l’Àfrica negra és que tenen unes classes altes i mitjanes realment poderoses. Molt sovint els professionals, amb uns bons estudis universitaris, trien els casos que més diners els hi repercutiran

És clar que també hi ha persones ben intencionades, però que no surten a la llum. Probablement per poder treballar sense l’assetjament dels seus col·legues que aspiren a la riquesa

Per explicar-ho ras i curt, una bona part de la població té aspitracions d’escanyapobres. Pujar de les classes baixes a mitjanes és feina de titans perquè per començar el pobre haurà de posar els seus valors en conserva.

Es necessita molta intel·ligència per dur a terme el trajecte, però no hi ha cap garantia que no es vegi obligat a fer el que fan els seus col·legues. És molt possible que esdevingui un nou escanyapobres. Per pujar de classe ha de renir el reconeixement dels de la seva nova classe

Tot és un cercle viciós. La gran majoria es conforma poder disposar d’un llit per dormir i un plat a la taula per poder menjar cada dia.

Els professionals tenen una forma de fer específica. Senzillament, la seva llei és la del més fort

Per tal d’entendre bé el que es diu, esmento el que deia una noia camerunesa amb estudis més que superiors: “A l’Àfrica els nois han de ser molt homes”. Per emfatitzar, un senegalès amb també estudis superiors: “Entre homes hi ha molta rivalitat”.