Llengua

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 7 de maig de 2019

La situació de la llengua catalana, valenciana i balear fa més aviat plorar. Aquesta llengua s’ha encasquetat dins el propi domini lingüístic

Aquesta llengua parlada i escrita de moltes maneres forma part de l’arc mediterrani. Encara que no tothom la parli d’una forma uniforme, li dóna una riquesa característica. La llengua és present cada dia en uns 10 milions de persones

Quan un taxista de València em duia a l’estació del tren, va fer mefa de la seva pròpia llengua perquè es pensava que jo era de Madrid. És difícil d’entendre que un valencianofon tracti de dialecte la seva propia llengua

La nostra llengua està blindada per un acord de l’Estat amb un organisme europeu que protegeix les llengües minoritzades. És l’Estat qui protegeix la nostra llengua al menys sobre el paper encara que no sóc lingüista

Podeu afegir anècdotes, però jo us n’explicaré una com una altra. Hi ha moltes entitats majors i menors que es cuiden de la llengua. No era la primera vegada que hi vaig anar. El tema, la llengua

Em vaig adonar que limitaven la llengua, només per a certs usos. Sí, hi ha gent que parla la llengua, però s’autolimita. Una comunitat tan gran, no pot fer que el poll surti de l’ou ?

Tot això és molt enrevessat, lluny de la meva comprensió. Les guerres intestines abunden perquè cadascú fa servir només un criteri. Per què fer servir la denominació Països Catalans en lloc de catalanofonia ?

Hi va haver un temps que algú molt catalanista va suggerir que per tenir la nacionalitat espanyola s’havia d’acreditar el català també. Des del Govern d’Espanya, van demanar que no s’emboliquessin tant les coses perquè si algun immigrat en volia saber, ja n’aprendria lliurement