L’hora de la veritat

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 4 de setembre de 2017

Les institucions que donaren pas a la Unió Europea es van crear pocs anys després de la II Guerra Mundial per una finalitat bàsica: evitar una nova guerra mundial

Va ser aquesta aposta de posar damunt de taula els problemes entre membres. La idea va entusiasmar gairebé tothom. La Unió Europea aposta pel diàleg, no pels conflictes

Emulant aquest procés es va arribar a la Unió Africana amb moltes menys competències que la Unió Europea. A hores d’ara abriga tots els 55 països africans

La Unió Africana té encara com a base el panafricanisme que la praxis diària nega. El panafricanisme és molt feble perquè no ha sabut fins ara eradicar la divisió, no només d’idees, sinó el desastre de Senegàmbia o la sortida d’Eritrea d’Etiòpia

És una institució atípica perquè s’ha creat a l’africana, que és molt. El diàleg plural en les seves sessions davant de problemes que són eterns. De moment podem dir que les independències han donat molts problemes interns

Aquest procés de descolonització satisfà tot africà perquè s’ha fet amb un temps rècord d’uns trenta anys. Com se sap la descolonització fou una gran festa a cada nou país perquè la colonització era el pitjor mal que sentien els africans

La descolonització fou més teòrica que pràctica. Tots el estats africans encara depenen de les exmetròpolis en molts sentits, especialment el socioeconòmic

L’invent britànic de la Commonwealth va donar molt de joc que la Françafrique o d’altres formes de descolonització com la portuguesa, que van donar pas a llarguíssimes guerres civils

Si la guerra freda fou un veritable obstacle, Àfrica va sentir el seu final dolç o potser agredolç perquè havia arribat l’hora de la veritat