Les mines del moviment perpetu de primera espècie

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 8 de juny de 2017

Ho va dir clar fa temps el president de Botsuana: “què farem quan s’esgotin les mines?” La mateixa pregunta se la feien països del golf Pèrsic quan pensaven en el petroli

Tant Botsuana com l’Aràbia Saudita han trobat la mateixa solució: diversificar l’economia”. Això és molt fàcil dir-ho, però necessita ganes i temps. Es com si jo vulgués posar un negoci a la plaça de Catalunya

Alguns petits països insulars africans, al no tenir massa recursos naturals, van decidir dedicar-se a les finances, però els ha sortit bé

Un país que em preocupa des de fa anys és la República Democràtica del Congo, d’ara endavant Congo. N’he conegut algunes persones a Barcelona

Molt preocupant, un país devastat en tots els sentits per una guerra de 5 milions de cadàvers

El Congo és com un continent a l’estil australià, però incomunicat. Hi conviuen una munió de nacions africanes amb una diversitat com la del subcontinent indi

Quan s’acabin les mines, què ? Hi ha alguna planificació ? Ho dubto

Estic convençut que, com en d’altres països africans encara hi regna “la febre de l’or”. És la vàlvula de fuita de molts joves congolesos. S’hi juguen la pell cada dia, mala sort…!

Algú pot donar fe del què hi passa ? Encara més la capital a una punta del país, Kinshasa, gaiebé amb un peu a l’Atlàntic. Quin control pot tenir en tot el territori ? Veig el país com una mena de desert, no de sorra, sinó d’idees profitoses