Les coses van com van

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 7 de gener de 2019

Quan la SDRCA va entrar en el món de la immigració africana, va derivar cap un dels col·lectius menys nombrosos, els negroafricans. En aquella època ja havien començat a assentar-se

El model de la SDRCA era la dissiminació en el territori de tots els negroafricans. En aquella època un dels principals antropòlegs ens va comentar que la manera d’instal·lar-los era donar-los habitatge segons la seva ètnia o clans

La veritat és que al començament vam rebutjar aquesta idea perquè donava pas als guetos. Més endavant li hem hagut de donar la raó perquè ells sols s’agrupen de moltes maneres encara que l’agrupació no esdevingui físicament certa

Els negroafricans no estaran disseminats dins la població sinó entre ells. No és fàcil que els negroafricans estiguin integrats del tot en la nostra societat tal com passava i encara passa entre els afroamericans liderats per Martin Luther King (Atlanta, 1929 – Memphis, 1968)

El nostre model era dilució tot mantenint la idiosincràsia. Aquest model no encaixa enlloc. Els negroafricans estan units entre si per un poderós imant. Per la experiència de la SDRCA, són difícilment agrupables pel principi de la interculturaltat perquè predomina la multiculturalitat

L’Ajuntament de Barcelona no va ser prou àgil per encabir-los en la nostra societat encara que va tenir un cop amagat, el principi de la interculturaltat que com la SDRCA ha assumit de totes totes

Perquè un negroafricà s’acosti a la SDRCA, aquesta persona ho fa des d’un punt de vista que n’ha de treure profit sobretot econòmic L’imant són els diners i com a projecció una mena de poder

La SDRCA continua somiant truites perquè és en gran part una forma de seguir. Els negroafricans tenen davant seu el seu futur i el nostre. A mi em fa feredat veure renèixer el model de les migracions de postguerra, fou el campi qui pugui que ara estem repetint

Encara que sigui tangencial tenim la impotència de disgregar la força que els manters tenen a Barcelona i d’altres localitats

¿Ells s’han d’emmotllar a nosaltres o nosaltres a ells?