L’Àfrica, casa comuna dels africans

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 16 de maig de 2017

El terme Àfrica és molt emprat al continent en les converses quotidianes. El sentit d’aquesta paraula és de gran abast comparat amb l’ús que en fem nosaltres de la paraula Europa

Fa la sensació que tothom visqui en un únic país, però la realitat és una altra. Després del colonialisme físic han aparegut nombroses tensions que han permès l’aparició de  països nous

El cas més conegut és la separació d’Eritrea d’Etiòpia perquè els règims que han succeït en aquest país nou ha dut a comparar Eritrea amb Corea del Nord

El brot més recent ha estat l’intent de separació d’Azawad de Mali, impedida per l’acció gairebé immediata de l’exèrcit francès. Hi ha també veus a Casamance de voler-se separar del Senegal

Senegal i Gàmbia han demostrat que Senegàmbia no és possible, és del tot inviable.

Gups guerrillers han invocat la independència del Kivu de la República Democràtica de Congo

Una de les situacions més dramàtica es dóna a Somàlia, país dividit en tres parts. Seguint la línea que va de nord a sud, la situació empitjora exponencialment.

La més nòrdica d’aquestes Somàlies és la que demostra major estabilitat de tota mena, degenerant amb la Somàlia més meridional on hi ha la capital de tot Somàlia, Mogadixo

Les notícies indiquen que la situació ha quedat més controlada, niu de pirates, traficants i contrabandistes

Un altre cas conegut és la recent separació del Sudan negre de Khartum, país amanit amb una guerra civil inacabable començada poc temps després d’aconseguir la independència. Sembla ser que el conflicte armat està restringit a unes parts del país nou

Un altre cas atàvic de separatisme es dóna des de la pròpia independència de Tanzània, nom adaptat per la integració de Zanzíbar

Nigèria experimenta grans tensions entre el nord musulmà i el sud cristià dient-ho simplificadament. Uns dos-cents milions d’habitants de Nigèria impedeixen cap mena de separació, però les tensions són importants

Tot plegat és una olla de cols, però la realitat és que gairebé tots els països han dut a terme gestos importants per a la cohesió nacional

Un cas típic és el del Camerun, on hi ha centenars de cultures diferents, però tots els camerunesos estan decidits a mantenir la unió. És al Camerun on més se sent la paraula l’Afrique.

En efecte, l’Àfrica té una idea d’unitat de tot el continent. La prova més palpable és la creació de la Unió Africana, hereva de l’OUA, on tothom hi té cadira. 55 països decidits a aixecar un continent de la millor manera possible

A l’Àfrica es creuen tota mena de conceptes religiosos i culturals, però hi priven els sentiments populars. Àfrica pensa diferent que Europa. Europa hauria d’afavorir el coneixement d’Àfrica entre els europeus

És un tema tabú ? Hi ha barreres ? Cal donar veu a l’Àfrica. Aquesta empresa no és fàcil perquè hi ha en aquest objectiu dificultats a les dues bandes de la Mediterrània

Es poden esmolar aquestes dificultats ?