La seva memòria és la nostra memòria

Posted by

Fundació Pasqual Maragall – 29 de desembre de 2020

S.D.R.C.A., pensa-ho per un moment: De què estan fets els records? Segurament, entre d’altres coses, d’històries explicades una i una altra vegada al voltant d’una taula.

La nostra era molt gran. Els meus pares tenien un restaurant i només tancaven els dies 24 i 25 de desembre. Però, quan ens reuníem ho fèiem sense estar-nos de res. Muntàvem una gran taula en el restaurant tancat i allà s’arreplegava tota la família. M’encantava el rebombori de cosins, cosines, avis, àvies, tiets i tietes celebrant plegats.

Recordo, sobretot, a la meva àvia Aurora. La meva àvia “yeyé”, amb el seu cabell platí, les ungles perfectes i un somriure permanent. La meva àvia valenta i decidida, ballarina i bromista. Ella gaudia com ningú del fet d’estar junts i les millors històries eren sempre les seves. Com quan va marxar del poble perquè volia veure món o com quan li va dir a la meva mare, el dia del seu casament i de camí a l’església, que encara estava a temps de fer-se enrere.

Sí, la meva àvia Aurora era una emprenedora, una dona avançada al seu temps i una de les persones més alegres que he conegut mai. És gràcies a ella que no puc evitar somriure al rememorar totes les festes que recordo per mitjà de les seves històries.

Després va arribar la demència i, encara que la meva àvia va mantenir sempre el seu somriure extraordinari i mai ens va deixar de reconèixer, mica en mica els seus records i les seves millors històries van anar desapareixent i els nostres Nadals no van tornar a ser els mateixos.

Tot i així, crec que hem tingut sort. Igual que la meva àvia Aurora, cada dia milers de persones son diagnosticades de demència però són poques les que aconsegueixen viure els seus darrers anys amb un somriure. La malaltia d’Alzheimer és molt dura, plena d’estrès i frustració tant per a les persones afectades com per als seus familiars.

El meu nom és Sandra Ramos i soc la Directora de Captació de Recursos de la Fundació Pasqual Maragall i crec que envellir bé no hauria de ser una qüestió de sort.

A la Fundació Pasqual Maragall investiguem per preservar els bons records, les històries que donen sentit a les nostres vides, i estem convençuts de que només avançant en la prevenció i detecció precoç de l’Alzheimer, ho aconseguirem.

Avui vull demanar-te que ens ajudis a accelerar la recerca contra una de les malalties més devastadores del món. Fes un donatiu ara i ajuda’ns a aconseguir el nostre objectiu de recaptar 80.000€ abans del 9 de gener.