La porositat de les fronteres

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 12 de juliol de 2017

L’africà és una persona que té una idiosincràsia que el fa viatjar, de moure’s d’un país a l’altre.

Sovint aquests viatges es fan per raons familiars o simplement per fer-hi negocis. Una enquesta feta a diferents persones africanes fa forta aquesta observació

Aquí podríem entrar en un bucle perquè hi ha qui nega les fronteres establertes de forma arbitrària, i uns altres es refermen en les actuals fronteres nacionals

Cal recordar que les potències colonials van dibuixar ratlles al mapa d’Àfrica amb la col·laboració de geògrafs del temps, una especialitat que va tenir molta feina al s. XIX arreu del món

No hi ha africà que negui l’absència de les nacions africanes, sovint partides en dos o més trossos, però la vida segueix sense més problemes

Guinea Equatorial té en el seu territori dos pobles: el bubi i el fang. Per exemple, els fang van més enllà de les fronteres oficials per visitar parents i amics fang entrats al Camerun

Els fang, entre d’altres llengües, parlen amb molt de gust el castellà a banda i banda de frontera

L’ebola va dur a tancar fronteres per encerclar-ne el gravíssim brot a l’evitar el trànsit de persones que sempre van i vénen

Un país que mira molt les seves fronteres, a fi d’evitar la immigració, és Sud-àfrica on persones de països del nord hi entren. S’han fet palesos atacs xenòfobs entre naturals del sud i de països veïns