La desafortunada segregació pel color de la pell

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 17 de juny de 2017

L’Àfrica té històries sorprenents perquè a nosaltres no ens han explicat les versions dels africans. Hi ha coses com l’esclavatge a què van sotmetre molts africans cap a les Amèriques que demostren sovint que som a la inòpia

El negroafricà estàndard no dóna importància al mercadeig del tràfic d’esclaus. Jo personalment m’esgarrifo de les condicions en què es va fer el transport

Són moltíssim més sensibles a la colonització europea, però recalquen: “Etiòpia, no”. Hi ha una cosa a la que viuen aliens, el color de la pell. Quan veuen un blanc diuen: “mira el blanquet”. Per ells el color no és cap distància

Potser per identificar negres pertanyents a diferents nacions africanes s’hi fixen més. És més africans negres i blancs confraternitzen entre sí en un lloc tan pretesament sensible com és Sud-àfrica. Negres i blancs no tenen cap problema en anomenar-se africans

Els negres afirmen que els afrikàners són plenament africans, mantenen el mateix raonament amb els blancs del nord d’Àfrica

Tan és així que la princesa Charlène va tenir problemes d’adaptació en el nou medi, la cort monegasca. Era la primera africana a ocupar una cadira tan sensible com és el principat de Mònaco. La primera africana en una cort europea

El concepte d’afrikàner neix amb l’arrelament de colònies neerlandeses al sud d’Àfrica. Els boers, pagesos en neerlandès, no només se’n van endur la maleta a partir de mitjans del s. XVII sinó el punt de vista neerlandès de la vida

A Sud-àfrica van desenvolupar la seva jurisprudència. Als Països Baixos diuen que hi ha d’haver un lloc per a tothom. Dit d’una altra manera, classifiquen on es poden fer determinades activitats i d’aquí la segregació racial tan blasmada per molts sectors socials neerlandesos durant l’època de l’apartheid