Integració

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 20 de juliol de 2018

Salvador Espriu (1913-1985): “Aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada (covarda) pàtria”. Francesc Macià (1859-1933): “Pobra Catalunya”, deia al llit de mort a la seva filla.

Són dos càntics de desencís respecte els seus conciutadans. Què fem avui dia ? Si fa no fa el mateix: deixem els altres a la vorera per mil raons o excuses per no fer el que s’ha de fer

Tenim l’obligació històrica d’integrar els forasters perquè, si no, no anirem enlloc. S’han de fomentar els eixos culturals i transmetre’ls als nouvinguts. No tenim massa bones guies perquè el resultat de les immigracions de postguerra ha estat força galdós

Jo em maravello d’aquelles persones que han vingut d’altres parts d’Espanya se sentin prou catalanes com per defensar les seves posicions en un ambient ferèstec

Entristeixo quan aquest patiment no ha servit de res per incorporar fills d’altres continents, com l’africà. Deia ahir el diari que el fracàs escolar dels fills d’immigrants és en una situació crítica

Jo vaig veure fa temps la inquietud de mares de l’Àfrica occidental en una reunió en què vaig ser convidat. La inquietud d’aquestes mares era indescriptible, però escoltaven i explicaven els mals moments que els seus menuts experimentaven a l’escola

És un xoc realment brutal: hem de ser capaços d’integrar-los amb totes de la llei perquè ens hi juguem el nostre futur col·lectiu

A l’Àfrica hi viuen més de 1.000 milions de persones, però hem de ser seriosos donat que l’Àfrica és jove perquè molts han tingut una mort prematura fruit d’unes infraestructures molt sovint escadusseres. Com gestionar aquesta infinitat de persones?

Molts agafen la maleta cap a l’aventura migratòria amb unes condicions realment precàries. No se sap què fa realment Europa, però segons com ho pagarem tots plegats