Instrucció

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 11 de febrer de 2019

El Diccionari normatiu valencià defineix ignorància com l’estat de qui no té instrucció o no té coneixements sobre una matèria. On instruir és comunicar a algú coneixements o informacions, especialment d’una manera metòdica

Encara estic perplex de sentir un director d’alta graduació comentar en privat que ningú li pot explicar res del món i, encara menys del món del treball. Aquesta frase em va quedar gravada.

Quan la vaig sentir vaig quedar glaçat perquè ningú ho sap tot. Aquesta és la gràcia d’aquest món, que ningú ho sàpiga tot. El que és cert és que a mesura que l’intel·lecte va pujant de nivell es veuen estrats que permeten entendre coses per les quals un no ha iestat instruït

Hi ha una sentència d’un pensador de l’Antiga Grècia que diu: “Si no saps d’alguna cosa, no en parlis. Si saps d’alguna cosa, tampoc n’has de parlar”. Si hem de fer-ne un comentari, això és un sofisma com una casa de pagès

Jo sóc partidari de la teoria del celobert. Quan un és a la planta inferior, veu la claror del cel: clar i ben blau. La persona que és a baix vol tocar el cel, però quan arriba al capdamunt veu que el cel no es pot tocar perquè el cel ho cobreix tot

Hi ha persona que ha caigut a mala hora quan ha viscut aquesta circumstància. Dit d’una alta manera és que tots som ignorants. Els més ignorants ho saben admetre perquè ja no són tan ignorants

A l’Àfrica es diu que, quan mor un vell, es crema una biblioteca. Aquesta cultura ha obviat l’escriptura. No per manca d’intel·ligència sinó perquè d’altres puguin arribar a saber el que saben. És un cercle viciós o un bucle

Encara ara que l’escriptura és ben establerta a l’Àfrica, no puc tancar els meus ulls quan les persones eviten instruir el poble per mantenir el seu estatus o preeminència. Com diria un periodista conegut: “Si els pobres són feliços així, no hi ha cap problema” perquè “a la forca, els pengen”

Em preocupen coses com l’aïllament de les persones tant si és una cosa voluntària com forçada. Veig a Barcelona comunitats pròpies o estrangeres que es tanquen elles soles o també per pressió de la majoria.

Tot això és semblant a quan es va accedir universalment a l’escola d’aquí. És un gran desenvolupament social. Així com l’obertura de portes per accedir a la Universitat. Han estat fites per al desenvolupament de les societats tant europees com africanes

La instrucció no és el final del món perquè queda molt de desenvolupar en el camp del saber com ara detectar el talent o promoure la creativitat. La creativitat depèn de tres elements bàsics: bona formació, experiència i entorn