Inculturació

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 3 d’octubre de 2017

La inculturació és el que s’aprèn des que es neix sense que t’ho expliqui ningú. És la integració d’un infant en l’ambient on viu.

El procés d’inculturació dura al llarg de tota la vida encara que és més intens en els primers anys de vida

S’entén també per inculturació el procés en què una persona s’incorpora en un ambient social foraster com una necessària eina per a la integració social

Si bé l’infant no s’adona de ser dins un procés vital, la persona adulta immigrada en un nou àmbit ho fa conscientment

En ambdós casos el procés té conseqüències literalment vitals

Quan jo he anat a treballar per aquests mons de Déu, sempre m’he proposat la integració dins l’ambient que he estat

He vist persones desplaçades fora en què no feien cap intenció per integrar-s’hi, així és com els ha anat: els han reclòs en el tòpic i els han abandonar a la seva sort

Tret d’Oceania, he treballat arreu. La meva estratègia sempre ha sortit bé. La idea per quan estàs treballant a l’estranger és no mostrar-se mai com a superior ni inferior.

Sempre cal buscar l’equilibri amb la resta de persones amb qui establir diàleg, però mai quedar-se enrere

Cal explorar el món que ens ha tocat viure inclús encara que sigui d’amagat.

Les primeres setmanes són clau per al futur quan estàs desplaçat, sempre per gust o per força. Mai s’ha de forçar una persona en el procés d’inculturació