Immolació emocional

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 17 de juliol de 2017

El foc de l’immolat va acabar amb el somni del pare de la pàtria. Tunísia era la Costa Rica d’Àfrica, la nació més fèrtil entre el món àrab

Mai ningú agrairà prou a un home com Habib Burguiba (1957-1987). Va ordenar la pàtria, però, compte, el seu dibuix es va anar desfigurant amb el seu successor Zine El Abidine Ben Ali

Vaig treballar molt de prop amb una exquisida noia tunisiana (1985). La Miriam segur que mai no va imaginar la caiguda tan trista de la societat tunisiana

Comencem pel començament. El catalizador dels fets tan dramàtics com va viure Tunísia va ser un noi que es va calar foc

L’espurna va ser el que va patir un jove del mercat un cop humiliat per una funcionària. La indignació és el que el va dur lamentablement a la immolació

Encara no havia caigut mort. Ho va fer a l’hospital després de la visita de Ben Ali. La visita era per treure ferro a l’afer. Aquest fet va incendiar el país, no hi havia fre per parar res

Després de la revolució, el caos. Nombroses faccions polítiques es van enfrontar. El Nobel de la Pau atorgat al Quartet posa posa de manifest la dificultat d’establir ponts de diàleg

Tanmateix, la gent del carrer no té pèls a la llengua. Han expulsat del barri la família de qui es va immolar. Els acusen del túnel on van entrar a causa de la immolació, ara maleïda per tothom

No només això, ara l’estat islàmic s’atreveix a aterrir Tunísia. Estem de sort prequè el terror encara no ha tornat