Humanitarisme

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 16 d’octubre de 2017

No sé ben bé què empeny determinades persones a fer coses fora del circuit comercial on vivim gairebé tots. En aquest sentit em resulta una mica difícil d’entendre perquè hi ha persones que surten de la seva normalitat quotidiana per apuntar-se en les línies de l’humanitarisme

En conjunt són com petits exèrcits que volen contribuir en la vida dels més indefensos. Aquests grups són vistos per la societat de vàries maneres. Per alguns són herois de l’Olimp, però per d’altres són una colla de vividors la feina dels quals no serveix per a res. Entre els dos extrems podem trobar respostes matisades

És dolorós assabentar-se que alguns missioners arriben extenuats a la seva jubilació perquè entenen que hi han deixat la vida sense cap mena de profit social. Aquest exemple surt de qualsevol circuit comercial per aconseguir recursos de la seva missió

En aquestes contrades les organitzacions humanitàries de cert volum són poques, potser uns quants dits de les mans. Hi ha també una corrua de petites i mitjanes oenagés que ho fan de sentiment, però no per això passen hores crítiques per tal d’aconseguir els seus objectius

Les fonts de finançament són variades, múltiples o també mixtes. Les administracions públiques marquen uns espais de treball perquè estableixen unes línies de treball determinades per les polítiques existents

Hi ha una munió d’entitats privades que també atorguen legítimament subvencions segons el seu pensament perquè per això paguen

Hi ha un exèrcit de fonts de finançament que en alguns casos exigeixen la professionalització de les organitzacions humanitàries. Assaborir un bon finançament és difícil si no vénen directament d’aportacions desinteressades de persones jurídiques