Guirigall

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 13 de setembre de 2017

La situació d’Àfrica és la que volen els africans. Sota les tovalles de l’organització de l’Estat, hi conviuen les diferents nacions africanes. Aquestes nacions condicionen les lleis del Parlament en la forma entesa a nivell internacional

Les rivalitats entre pobles traspuen en les relacions comercials. Clans o nissagues s’agrupen al voltant de les lleis tribals.

Qui pensi dir a un africà que són a anys-llum de nosaltres, ells diran ufanosament que són com tothom al s. XXI perquè per ells el progrés és això, anclar-se en el passat

Cadascú té el lloc d’on li toca viure. No hi ha espais reals de llibertat perquè cadascú viu amb la seva

De fet el món és món des de fa centúries perquè d’això no se n’escapa cap país. En tots els països hi ha nissagues. Els més feliços són els que no saben res perquè es pensen que tenen dret a dir-ho tot

El nostre país també és així. Toledo és un clar exemple de les diverses concepcions de les coses. Espanya està forta per una espessa teranyina de tota mena d’interessos

José Luis Rodríguez Zapatero, davant la cremor de la crisi, va voler donar al poble espanyol tranquil·litat i fraternitat. És la feina que fan els presidents o caps de govern als seus pobles sabent ajustar distàncies entre pobles, nissagues o gups de pressió.

Aquest flirteig continu és el que no deixa progressar. És dur veure com Yaünde hagi caigut en decadència, i això només és responsabilitat de les xarxes de poder. No crec que cap país africà no funcioni de la mateixa manera, on alguns tenen carta blanca i els altres no