Guetos

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 7 d’abril de 2018

Una de les missions que tinc encomanada és fer un seguiment de la immigració africana. Per vist que, en reunions on es parla sobre aquestes persones, es nega l’existència de guetos a Barcelona, el diari Ara d’ahir afirma: “Catalunya té 150 escoles en risc de convertir-se en gueto”

En parlava fa poc amb un pintor que es va sorprendre que hi hagués guetos. Encara que físicament no es poden distingir guetos reals, li vaig comentar que hi ha guetos virtuals. Això vol dir persones d’ascendència africana que estan comunicades entre si i que prenen decisions en entitats pròpies

L’únic que sé és que hi ha seccions d’organismes públics que treballen des del primer dia en temes de la immigració africana a Catalunya. Tanmateix el seu valuós treball no arriba generalment a la vox populi. Aquest tema tan important per a les noves generacions s’ha de gestionar adequadament

No es pot caure en el derrotisme ni en la inèrcia. Hi ha africans que tenen por que els seus fills perdin les arrels familiars.

Les primeres immigracions internes del s. XX es van acoblar de seguida al seu nou entorn perquè va ser una immigració estrictament econòmica. Les immigracions de postguerra van estar conduïdes per un garbuix d’influènces polítiques des de diverses postures

Malament quan els immigrats estan moguts per diferents tendències partidistes. Encara hi ha persones que conscientment no viuen mentalment a Barcelona sinó al seu lloc d’origen

Jo sóc partidari de la interculturalitat proposada per l’Ajuntament de Barcelona fa uns quants anys. S’ha demostrat a Europa que el multiculturalisme fa mal a tota la societat. Són els qui parlaven dels multicultis els qui qui han hagut d’estripar les cartes

Tornant a les escoles en risc de gueto, cal afirmar que els alumnes són les persones més delicades que tenim per la qual cosa no s’han de sentir a part de cap de les maneres