Governança

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 17 de setembre de 2019

Mohammed “Mo” Ibrahim nascut el 3 de maig de 1946) és un empresari multimilionari sudanesobritànic. Va treballar per a diverses empreses de telecomunicacions, abans de fundar Celtel, que quan es venia tenia més de 24 milions de subscriptors de telèfons mòbils a 14 països africans. Després de vendre Celtel el 2005 per 3.400 milions de dòlars, va crear la Fundació Mo Ibrahim per fomentar un millor govern a Àfrica, així com crear l’índex de Mo Ibrahim, per avaluar el rendiment de les nacions. També és membre del consell assessor regional d’Àfrica de la London Business School.

El 2007 va iniciar el premi Mo Ibrahim per assolir el lideratge africà, que concedeix un pagament inicial de 5 milions de dòlars i un pagament anual de 200.000 dòlars per a vida als caps d’estat africans que lliuren seguretat, salut, educació i desenvolupament econòmic als seus constituents i transfereixen democràticament poder als seus successors. Ibrahim s’ha compromès a donar almenys la meitat de la seva riquesa a la caritat unint-se a The Giving Pledge.

Segons la Llista de Milionaris de Forbes 2011, Mo Ibrahim val 1,8 mil milions de dòlars, cosa que el converteix en la 692a persona més rica del món. Mo Ibrahim també va ser seleccionat per a la llista “Top 100” TIME el 2008.

Es canvia un canvi global climàtic que requereix d’accions locals. Per davant del ferro és necessari un canvi de paradigma a nivell de governança de la ciutat: la naturalesa complexa

El fenomen implica molts vectors diferents que no poden passar de manera aïllada, si no es pot fer d’expulsions externes a la distribució dins de l’organització i la necessitat de la participació i la coordinació amb la restauració d’actors de la ciutat, generant una nova cultura de treball basat a la principal i a la coproducció.

La planificació de la gestió i la gestió dels impactes climàtics i dels riscs que es poden plantejar necessàriament objectius i adquirir compromisos polítics a llarg termini i capacitat suficient per assumir la incertesa inherent a les projeccions climàtiques. Cal incorporar un nivell organitzatiu i de metodologies amb finalitat lliure, que no s’havia plantejat i ofereix la ciutat de la ciutat, permet integrar criteris de sostenibilitatresiliència en els processos de planificació, transformació i gestió de la ciutat.

En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona desenvolupa el Pla Clima, que pot impulsar per assolir els compromisos del nou Pacte que hauria d’indicar i tenir Alcaldesses per a l’energia i la clima

És un pla integrador, centrat en les persones i el seu benestar. El pla recull les estratègies i accions ja existents i enllacin trencades als eixos de mitigació, adaptació, justícia climàtica i acció ciutadana, establint els objectius estratègics i les línies d’acció per fer de Barcelona una ciutat que és la responsable de la seva contribució al canvi que es prepara per ser menys vulnerables als seus efectes, més equitatius i participatius.

Concretament, els temes d’adaptació i resiliència són impulsos dels dos departaments de l’ajuntament:

El Departament de Resiliència Urbana treballa per a la construcció de Barcelona més resistent, capaç d’afrontar els reptes actuals i de futur, que treballaran per a la reducció de les seves vulnerabilitats i sobreposar-se als impactes de manera proactiva, aprenent sobre el procés i desenvolupant les eines i les estructures organitzatives necessàries que permetin abordar la gestió de la ciutat de la manera transversal i intersectorial que la cada cosa més complexa és realment urbana.

El estratègies estratègies del Departament ha de poder estendre els valors del Ciutadà de Compromís per la Sostenibilitat 2012-2022 pels diferents actors la ciutat, els que se suposen la seva corresponsabilitat en la construcció de Barcelona és més sostenible i es compromet activament de missa en ella. El departament coordina les accions depenia d’un termini per als integrants de la xarxa Barcelona + Sostenible, fa seguiment, els serveis i els recursos per impulsar l’activitatsd’educació i consciència així com disposar d’espais necessaris per a la ciutadania general als processos de coproducció d’accions dirigides a la lluita contra el canvi climàtic.

Font: wikipedia