Futbol

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 12 d’abril de 2018

L’equatoguineà Jacinto Elá Eyene (Añisoc, 1982) va ser declarat millor futbolista del món quan tenia 14 anys. Va penjar les botes als 26 després d’intentar jugar a primera classe d’un club europeu

Jacinto Elá Eyene sap molt de què va el món del futbol. El seu consell és posar-se data de caducitat tot pensant en quan un jugador estarà classificat com exfutbolista.

Què fer després d’haver estat un crac com a futbolista ? Normalment els jugadors procedeixen de les classes populars, generalment allunyades dels grans negocis. Un jugador hauria de pensar mentre juga com a professional que ell és el seu negoci

Són poques les persones que han sabut gestionar-se a si mateixes en els camps d’esports. Generalment, es necessita un gestor perquè el jugador pugui concentrar-se en la seva pròpia feina: jugar

Normalment, aquests gestors poden esdevenir sangonelles, per la qual cosa aquesta figura és en la seva família, normalment un pare o un germà. Les opcions que té un futbolista per encaixar socialment després de la seva etapa esportiva són múltiples

La primera cosa que pot fer és utilitzar el seu temps lliure per estudiar com sigui una carrera universitària. Hi ha molts futbolistes que pensen que al final de la seva vida esportiva es podran dedicar als negocis, però això només ho poden fer els qui en tenen vocació. No tothom serveix…!

Abans tot això era molt arriscat, per la qual cosa ha de trobar coixí en la família i en el major grau de cultura

Tothom pot recordar el peruà Hugo Sotil (Ica, 1949) i l’holandès Johan Cruyff (1947-2016) quan guanyaren per al Barça la lliga de 1973 / 1974. Tots dos en van resultar escaldats. Hugo Sotil es va estavellar contra la decisió d’acomiadar-lo del Barça tot just guanyada la lliga. L’holandès va perdre bous i esquelles per negocis mal enfocats. Tots dos van arribar a fer volar coloms

En aquest món del futbol cal fer fugir els voltors perquè no tenen manies de posar la mà a la butxaca d’altri

 

Font: LA VANGUARDIA