Flaqueses d’Estat

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 21 d’octubre de 2017

Les dictadures de l’Àfrica vénen onades per un cert paternalisme. Els dictadors de l’Àfrica no es veuen a si mateixos com a dictadors sinó com a mals menors per a que el país marxi adequadament

El seu raonament és el següent: “Qui sinó jo està guiant el meu país ?” “Després de tants anys treballant per a la patria comuna, puc deixar la meva feina feta a una altra persona que no en sap ni un borrall?”

Aquesta argumentació la fan servir estadistes escollits pel poble, però, quan s’acaba el termini, modifiquen o volen modificar la Constitució per un ulterior mandat. Són els dictadors compulsius

No podem dir que siguem aliens als mals d’Àfrica. Tots som persones humanes que si no fos per l’hàbit democràtic, molts governants farien el mateix que els governants de l’Àfrica on les estructures actuals de govern són molt joves

No ens enganyem perquè arreu hi ha corrupció amb més o menys intensitat la qual cosa no la justifica. Podem trobar arreu nepotisme, clientelisme, i molts més ismes entre d’altres formes de corrupció

Tots els magnats busquen per al seu entorn persones amb qui confiar. Tot president fa d’alguna manera tot per assegurar-se un entorn fidel. Un cas característic a l’Àfrica és la tendra presidenta de Libèria, Ellen Johnson-Sirleaf, de qui s’acusà de donar un càrrec de govern a una filla o familiar

Ara voldria escenificar dos presidents africans que s’acosten dia a dia a la paranoia. L’un és el president de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang Nguema, i l’altre és el president de Zimbàbue, Robert Mugabe

No sé si esteu d’acord amb mi, però considero aquests dos personatges tenen moltes coses en comú. Tots dos apuntalen el seu futur en envolatar-se de parents, i, quan no poden més, d’amics

Reconec que aquests dos mandataris tenen una gran intel·ligència personal, però la por al futur els atenalla. Una persona amb 40 anys al capdavant d’un govern d’un país, ja no està tan fresca com una altra. Tants anys de poder passen per descuidar-se del bé comú per tal de fer front a intrigues de palau