Febre

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 14 de febrer de 2019

Prendre decisions està condicionat per la quantitat i la qualitat de coneixements de què una persona física o jurídica disposa, d’aquesta manera, hi ha un aspecte bàsic sense el qual no es poden prendre decisions

Aquest aspecte bàsic està condicionat per haver estat educat per prendre decisions o tenir aquesta propietat de naixement

Com més rica és una persona més s’apropa a gratar el cel atmosfèric perquè la qualitat de coneixements és important. Per tant és més fàcil que triï una decisió encertada. Cal adonar-se en aquesta estadi que la qualitat superi la quantitat de coneixements

No n’hi ha prou amb tenir determinades estructures mentals sinó coratge per a cristal·litzar les seves decisions perquè , si no, l’únic que es fa és lligar-se una manta al cap

Els migrants que flueixen per mar de sud a nord han hagut de prendre per endavant una decisió que contempli què fer en cas de mort. No n’hi ha pocs que deixen la seva dia a l’albir de les onades de la Mediterrània

Quants hauran estat en la desesperació al bell mig d’unes aigües que no perdonen. Això no és una pel·lícula de Hollywood on el més guapo se surt bé de l’aventura. Em pregunto quants hauran mort durant el temps que escric aquestes ratlles

O dit d’una altra manera, quants tenen la sort de ser trets de les aigües per un vaixell mogut per la beneficiència ?

El joc el juguen tres actors: la marina europea, les costes líbies i les oenagés preparades. Tothom sap que de vegades les línies de competència no queden prou definides per aquestes tres parts

¿Quin migrant s’havia fet un bon llibre de ruta que contemplés tots els riscos? Fer una descripció de tots inconvenients possibles no ha estat gaire pràctic per haver evitat la mort

Quins han estat els escenaris contemplats per arriscar-se a fer aquesta travesia ? Normalment, l’envit deu haver estat veure imatges de diverses ciutats europees i la consciència que algun amic o familiar ho ha aconseguit. Un cop a Europa, què ? Aquesta voràgine de sorpreses és difícil de predir

Puc aportar la meva experiència personal. Un cop acabats els 6 cursos acadèmics, tinc la sensació que no en sé prou. Vaig prendre la decisió d’anar a fer el doctorat en una universitat nord-americana on hi tenia ganxo.

Vaig dedicar un marge d’un any per preparar el meu desembarcament a Amèrica. M’havia agafat la febre migratòria, però, un error administratiu de la universitat americana, em va parar de sobte. Jo no sabia que als Estats Units les universitats tinguessin problemes administratius. Pensava que només en teníem aquí. Vull ajudar a africans que no es deixin endur per somnis que, com se sap, són irreals

Donat que durant aquest any jo no podia quedar-me quiet, vaig poder accedir a fer un doctorat amb beca aquí mateix a casa nostra. Aquest neguit va fer que el meu xoc fos menor, però em va dur a una completa carrera universitària i professional que pocs es poden imaginar, però sense febre