Esperances

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 5 de desembre de 2018

No vull pas mitigar el mal que han experimentat moltes nenes i nens d’arreu del món i de totes les èpoques. La infantesa és el fonament d’una persona. Hi ha hagut molta canalla que s’ha quedat sense infantesa. L’abast d’aquesta situació s’ha escampat arreu durant tots els temps

L’ARA titula en aquest moment: “Un de cada deu nens, sotmès a treball infantil” (27 d’octubre de 2018). Això no és nou perquè la Guerra Civil va dur a aquesta circumstància

La meva mare només va anar a l’escola per saber llegir i escriure, i per aprendre les quatre regles de càlcul. Per què ? Va néixer a l’any 1934 i va perdre el seu pare aviat (1939)

La meva àvia es va trobar sola amb tres filles. La meva mare, la menor. La va enviar a una fàbrica tèxtil per guanyar alguns dinerons per a la llar. Quina feina li feien fer ? Doncs, treure la pols. No l’explotaven perquè en aquella època les empreses tenien una forta convicció social

La societat avui dia s’ha endurit molt, però està compromesa en donar educació als infants que la necessiten. Normalment, aquesta educació l’exigeixen mares i pares per tal que arribi un dia que siguin ciutadans de ple dret. Ho han de demostrar acudint a les urnes quan l’Estat ho determini. Això és ser ciutadà de ple dret

L’educació infantil i juvenil és l’antídot contra els discursos de l’odi cap a la immigració. Salvament marítim d’Almeria afirma: “Em pregunten per què salvo més negres”

Héctor Facundo Vitale (Villa Adelina, 1961), més conegut com a Lito Vitale, és un compositor, pianista, productor, i arreglista argentí que manifesta: “Donem a l’emigrant la felicitat d’integrar-se”

Lito Vitale ho diu per la seva condició d’argentí. Argentina va obrir le portes a moltes persones que necessitaven expandir-se en un nou entorn, l’Argentina.

Els immigrants que arriben aquí no podien imaginar el que els costaria formar part d’una nova societat, poc procliu a les concessions perquè cadascú s’ha de guanyar el pa. En definitiva, no era el mateix emigrar a una Argentina expansiva que immigrar a Espanya amb una sabata i una espardenya

Font: ARA i wikipedia