Esclavitud

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 13 de setembre de 2018

El Diccionari normatiu valencià defineix esclau la persona sotmesa al domini absolut d’algú, que no té llibertat. Carles I d’Espanya (1500-1558) va autoritzar que salpés el primer vaixell des d’un port africà cap a Amèrica (1518). Era el principi d’una nova gran indústria. L’últim territori que la va prohibir va ser el Brasil (1888)

L’esclavitud neix als inicis dels temps, però, tot i que està abolida, perdura en determinats llocs del planeta

L’esclavitud va crear una nova economia (12,5 milions de negroafricans foren desplaçats a Amèrica per fer feines de conreu): els punts de partida d’esclaus anaven des de Senegàmbia a Madagascar, els punts d’arribada abarcaven des de Nord-Amèrica a Rio de la Plata, amb una concentració molt important en terres del Carib

Els negroafricans no donen a l’esclavitud tanta importància com la que en tenen els negroamericans. Aquesta és una realitat que cal assumir probablement perquè uns no van ser esclaus en les condicions de transport i l’ambient dels llocs d’arribada

No fa deu anys que es va passar per la televisió camerunesa la sèrie del Kunta Kinte, però els negroafricans no es van esborronar per aquesta emissió. En general, a Barcelona, els negroafricans no hi donen la importància que en tenim els blancoeuropeus

Els africans tenen altres ocupacions com desmarcar-se del colonialisme, la nafra més important i dolorosa estesa per toc Àfrica. Avui dia hi ha tot un moviment que abraça arreu del món. Una de les modalitats existents és el món afro, que té unes grans contradiccions segons els llocs que ocupen

Per mi, crear una identitat afro va contra natura perquè vol dir aïllar-se de la resta del món que provoca un cofoïsme inadequat per les nevessitats dels nostres temps

 

Font: ARA