Entitats benèfiques

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 10 de febrer de 2019

Fa més de 15 anys que una senyora americana va intervenir en el nostre pensament tot comentant-nos que no ens enredéssim en una oenagé, però farà encara no quatre anys ens van classificar com a OngD (Madrid, 2015)

El que ens deia aquesta senyora era de profunditat, un tema conceptual. Fa poc hem descobert que hi ha entitats americanes que fan estudis de mercat, buscant llocs on hi ha precarietats

El seu sistema de funcionar no és del tot semblant al model europeu. Aquestes charities ofereixen els seus recursos als governs africans pertinents dient-los el cost per fer front al problema humanitari que estant abordant

És una altra forma de treballar, diferent a les charities europees que, en el límit, busquen recursos en els seus governs. A continuacó aqustes oenegés continuen treballant o comencen a treballar en el lloc d’Àfrica que necessiten ajut

Sovint, i actualment, les societats africanes mostren un rebuig a tot això de les oenagés perquè les consideren que els tenen per poca cosa, aquests africans rebutgen les oenagés perquè es consideren capaços de resoldre els seus problemes per ells mateixos

A l’Àfrica, això s’ha posat de moda perquè no volen ombra relativa al neocolonialisme. No fa pas massa que hem llegit en els nostres diaris sobre atemptats contra el personal de les oenagés. I la gent es pregunta per què. Doncs ara ho teniu servit

El cas de la SDRCA pot servir d’exemple. Posem per cas l’any passat, la SDRCA menja uns 75€ / dia. Una forma resumida per saber com finançar-la és la següent: un patrocinador, subvencions, associats, i socis

Si s’està de mala sort, el patrocinador et guiarà cap on vulgui. Les subvencions tenen el problema que s’ha de seguir la pauta del qui vol subvencionar. Posar-se al servei de qui dóna subvencions és com si diguéssim ser un soldat a sou o mercenari

La nostra ruta és que sigui el soci qui pagui, però ens agradaria tenir associats, la forma més asèptica de dur a terme uns objectius propis per dies bandes socis i associats

En el nostre cas, l’Àfrica, una gran part de la població és in albis perquè no saben d’altra cosa que hi ha moltes entitats de certa importància amb qui tenen la seguretat que saben què fan

Per exemple s’ha trobat com donar una sortida mediambiental satisfactòria a les burilles, però la gent del carrer només sap que les han de posar al cubell de rebuig. Trencar aquesta inèrcia és molt difícil d’aconseguir perquè ara amb un senzill pretractament es poden posar al cubell de matèria orgànica