Encara hi som a temps ?

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 12 d’agost de 2017

Una de les primeres coses que vaig sentir contra els africans va ser a Andorra. Deien que africans caminaven en grups en fila índia pels vorals de les carreteres sense cap aparent destinació

Els donava la sensació que eren uns desvagats que no tenien una destinació determinada. Avui dia són coneguts per tot el territori fins al Pirineu. També els agradava concentrar-se al voltant de places com la de Sant Domènec de Manresa

En una reunió bilateral entre dos negroafricans i dos autòctons, una noia negroafricana i una autòctona per banda, la de l’administració pública va sentir la necessitat de dir als negres de l’associació africana que el que feien alguns negres de caminar pel voral de la carretera era molt perillós

La part africana deia que eren persones sense ofici ni benefici. Jo vaig creure necessari intervenir dient que una gran part de negres residents a Barcelona tenien almenys un curs d’ensenyament universitari, ningú va comentar aquest tema

Malauradament els negres s’assimilen als manters que tan surten en espais periodístics la qual cosa és estadísticament falsa. La majoria dels africans dediquen bona part del seu temps a treballar d’una manera o altra a l’estil dels blancs. Tots els africans que conec són nobles i es van col·locant de mica en mica encara que tinguin un tarannà diferent del nostre

Als negres se’ls hauria d’informar que això de concentrar-se en places i carrers està molt mal vist per la nostra societat. Costa digerir veure persones sense activitat aparent o les coses insòlites que fan anant amunt i avall

Un txadià no parava de repetir: “Sempre els dic el mateix, no podeu ser a dos llocs al mateix temps. O s’és a Barcelona o s’és a l’Àrica. Les dues coses a la vegada no poden ser”

La gent de casa nostra exigeix que els africans es dediquin a una feina reglada perquè tot aquest comportament irregular fa molt mal a la vista no només pels africans desplaçats a aquí

Fa anys que la SDRCA va fer el videodisc NOS amb la intenció de vendre’l a través d’un distribuidor. La SDRCA només va aconseguir que un distribuidor visionés el video.

Ens va dir que havia dedicat una estona per veure’l, però ens va dir que NOS no el podia vendre perquè havíem fet el video a partir de persones normals i corrents, però va acabar dient que no el podia vendre perquè la societat associava negres a persones penjades d’una bastida per la construcció

Poc després de la inauguració de l’última terminal de l’aeropoer del Prat, una persons signava un article en una publicació d’àmplia difusió sobre com havien anat les obres. Segons deia les feines de manobra les feien negres, les de paletes, magribins, i els turcs posaven la ceràmica

Aquest article podia tenir vàries interpretacions. Si l’autor volia fer d’activista, ho va fer molt malament

Els rodamons africans són per tot arreu i així els qualifiquen arreu traient valor a unes persones que es dediquen a buscar-se la vida dia rere l’altre

A l’africà estàndard podem aplicar-li la teoria del mirall: ella fa segons veu. Segons on han fet escala, els africans sempre absorbeixen el que veuen segons el barri on han espetegat

Es poden identificar segons han tingut relació segons s’expressen o fan. Un africà de l’Empordà es diferencia d’un africà de Barcelona, però sempre delaten la nostra forma de ser i fer

A Barcelona es poden distingir quatre grups d’immigrats:

  • europeus
  • hispanoamericans
  • africans
  • asiàtics, principalment paquistanesos i xinesos

Cadascun d’aquests grups s’expressa a la seva manera

L’africà és un col·lectiu difícil d’analitzar perquè hi ha persones de diferents classes socials, però que encara exigeix una atenció especial

Torno a repetir que molta gent assimila els negres als manters perquè són al carrer a la vista de tothom

Les caminades que alguns fan són conegudes arreu de casa nostra, però la gent els assimila amb un caminar d’autòmates com una mena de paràsits. En conseqüència extrapolen aquestes formes de vida cap el continent africà. La imatge del continent cau en picat

Considero que encara som a temps per reorientar la vida d’aquestes miniminories. Persones africanes residents a l’Àfrica fan mofa d’aquestes actituds esmentades