Els somnis també ens fan feliços

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 7 de juny de 2017

Barcelona és una ciutat on m’hi trobo bé. Segons tinc entès en uns 100 km2 hi viuen al voltant d’1,6 milions de persones. Quan dic que hi viuen vull dir persones que hi tenen la primera residència. Si considerem els que hi tenen segona residència i els que hi floten cada dia, el nombre seria clarament superior

La geografia de Barcelona li ha donat un caràcter singular perquè, segons els meus amics els taxistes, aquesta ciutat de 15 km de sud a nord té uns 6 km de Collserola a la platja

Malgrat que els romans mai van donar cap mena d’importància a Barcino, per les mateixes raons poc abans esmentades, el Cap i Casal de Catalunya ha triomfat al llarg d’uns quants segles d’història

Actualment no la veig tant com a Cap i Casal sinó com a capgròs de Catalunya, una mena de pop que ho enllarda tot, tot el que té davant

El 14 de juny de 2006 entra en vigor la nova Carta municipal de Barcelona, la llei per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona

Aquesta Carta podria ser un precedent per establir una Ciutat autònoma segregada de la resta de l’Estat a l’estil de les Ciutats autònomes de Ceuta i Melilla

Considero que aquesta seria una bona sortida de Barcelona perquè li permetria amb plena autonomia trobar la importància que té, tot evitant les seves ingerències en comarques veïnes i no tan veïnes

Barcelona ja en té prou d’haver engolit tants pobles, com ara Sarrià, Gràcia, Les Corts, Sants, Sant Martí, Horta o Sant Andreu, que els ha convertit en districtes. Això no s’ho mereixen les viles que hi ha a les comarques veïnes i no tan veïnes

Barcelona és com jo comentava a un taxista una assegurança de vida per tot aquell que hi neix. A Barcelona hi ha de tot i hi és tot. L’encaixonament de Barcelona a una distància tan curta com entre el Tibidabo i el mar no agrada tothom, però és en realitat com realment és.

Per molts somnis que hi hagi, Barcelona mai no serà capital d’Espanya. L’única solució és desenvolupar-se al seu aire sense pertorbar la vida dels veïns perquè ja té prou feina si la vol fer

Barcelona, per les seves característiques geogràfiques, pot arribar a ser veritablement una ciutat d’emprmta internacional. Aquesta ciutat ha de saber reconèixer els seus recursos i tornar a mirar mar enllà

No hi ha dubte que Barcelona podria arribar a ser un pont cap a l’Àfrica perquè de capacitats no n’hi falten. Viure a Barcelona és més que complir necessitats administratives, és un centre de reflexió i un centre d’iniciatives. És com una caldera a vapor, va a tota màquina

Barcelona hauria de ser la primera en una bona gestió de recursos materials i immaterials. És una ciutat que allotja persones arribades de totes les parts del món, ha de treure la pols i multiplicar la seva política internacional en tots els àmbits

Ha de saber refer les rutes mediterrànies i fer un salt al sud perquè hi trobarà ciutats germanes que l’acompanyaran de gust a fer aquest nou camí, sense embuts. Barcelona és més a prop d’esdevenir una nova polis