Els estels del desert

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 18 de juliol de 2017

Per viure al desert, s’hi ha de néixer. La concentració més gran de persones al desert del Sàhara és probablement Tinduf, Algèria

Allí hi són refugiades les persones sahrauís que, endutes pel pànic, van anar a parar al refugi algerià

La Marxa Verda marroquina els va dur allà on es distribueixen en quatre ciutats o campaments

Moltes nenes i molts nens vénen a casa nostra per veure, entre moltes altres coses, què és l’aigua o, encara més, què és una piscina.

Les relacions entre els pobles sahrauí i epanyol són immillorables. A un sahrauí desplaçat del lloc on viu, se li desplega una catifa invisible perquè no toqui de peus a terra (això és una paràbola, esclar)

Però per mal que visquin els sahrauís al desert, n’hi ha molts altres habitants del desert que hi viuen pitjor perquè ningú els hi soluciona res

Aquestes persones del desert es protegeixen amb peces de roba que tots hem vist al llarg de la nostra vida.

El cas que s’ha derimit fa uns quants mesos és Malí. És un país inequívocament partit en dos. Una part és plena de negroafricans i a l’altra hi predominen els homes del desert. El nord ha rebut el nom d’Azawad per distingir el color de la pell

Aquesta crisi nacional de Malí la va resoldre en un tres i no-res l’exèrcit francès, que també va triar el blat de la palla. Els homes del desert estaven tan encegats que van demanar l’ajut d’Al Qaida Magrib Islàmic. Va ser un acte de desesperació

És terrible imaginar-se viure en un país del Sàhara com és Níger. Níger es podria veure ben bé com la terra més àrida i pobra de tot Àfrica. S’ha de tenir valor per ser nigerí. Ajudem el Sahel perquè és la nostra garantia contra l’AQMI…!