El quart poder

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 12 de maig de 2018

Quan estudiàvem batxillerat, a literatura ens ensenyaven els diferents gèneres literaris entre els quals hi havia el periodístic

Ens van explicar una anècdota del temps de Napoleó Bonaparte. La premsa seguia de prop els esdeveniments de la batalla de Waterloo. Al començament la premsa tirava floretes als èxits que el bon home aconseguia. A mesura que s’acostava el final, la premsa s’adaptava al medi fins al punt de celebrar la seva derrota

Aquest és un exemple clar que de vegades el periodisme va de la maneta del poder. Aquí parlem de llibertat de premsa, però això és molt difícil d’aconseguir per les tendències polítiques que conviuen a la societat

Aquest fet s’agreuja en països pobres, com ara els africans, on la premsa està dirigida per qüestions polítiques. Hi ha països africans on no s’atreveixen a escriure la realitat perquè estan determinats per l’Estat o per les forces fàctiques que miren d’escombrar cap a casa

Es podria dir que el mitjà de comunicació més liberal pot ser la TV perquè sol ser vista per per moltes persones del país africà. Jo diria que segueixen uns estàndards més europeus. Avui dia sembla clar que no es pugui governar sense mitjans de comunicació

Mantenir una línia editorial costa perquè qualsevol home poderós pot posar en escac informacions fidedignes. Si això passa en països democràtics, duu a considerar la poca profunditat que poden tenir aquests de l’Àfrica. Em deien que els editors revisaven el articles fin a l’última coma

Em deia una periodista sènior d’aquí que el periodisme era mort. Buscaven algun informador poderós que pogués fer de revulsiu, però no s’hi va prestar perquè en l’ambient graviten molts temes

¿És encara el periodisme el quart poder?