El president egipci traeix els cristians, que li van donar suport

30 oct 2016 per

RICARD G. SAMARANCH  - Tunis – foto ED GILES / GETTY – ARA – 30/10/2016

Missa de la nit de Nadal al monestir Saman, en un districte del Caire, la capital d’Egipte, un país on els coptes continuen sentint-se ciutadans de segona.

Mentre anunciava el derrocament del primer president egipci elegit a les urnes, Mohammed Mursi, el llavors ministre de Defensa, Abdel Fattah al-Sissi, estava acompanyat de Tauadros II, patriarca de l’Església ortodoxa. Era el 3 de juliol de l’any 2013. Tres anys i escaig després, la lleialtat a Al-Sissi de la minoria copta, que representa el 10% de la població del país, no s’ha vist recompensada amb un canvi substancial del seu estatus legal i polític.

A Egipte, els coptes segueixen sentint-se ciutadans de segona. El suport explícit i notori del papa Tauadros II al cop d’estat a Mursi va ser aplaudit de manera unànime pels coptes, que havien viscut amb gran ansietat l’ascens al poder dels islamistes. Si bé els Germans Musulmans no van aplicar durant el seu any de govern cap mesura discriminatòria cap als cristians, l’actitud envalentida del salafisme -branca ultraconservadora de l’islam- els va fer témer per la seva seguretat. De fet, van ser el boc expiatori quan Al-Sissi va desfermar la repressió dels islamistes. Hores després del sagnant desallotjament del campament de protesta de Rabaa al-Adawiya, on van morir més de 800 persones, als feus islamistes es van assaltar i cremar 40 esglésies.

De la seva llista de greuges, per als cristians era una prioritat reformar la legislació referida a la construcció d’esglésies. Basada en un decret del 1856, estableix un procés farragós que inclou la signatura del president. A la pràctica, això ha bloquejat durant dècades l’edificació de nous temples o la renovació d’altres d’antics, cosa que ha provocat que n’apareguessin uns 2.000 d’il·legals. Sovint els fidels es veuen obligats a celebrar les misses en edificis clandestins o en ruïnes.

Després de mesos d’una complicada negociació, el règim d’Al-Sissi va presentar una proposta de llei que després de negociacions els ortodoxos van acceptar. La nova norma agilitza el procés de construcció de temples cristians, però manté un ampli marge de discrecionalitat en mans dels governadors provincials, que poden denegar la petició per “preservar la seguretat i l’ordre públic”. És a dir, com fins ara, l’agitació i pressió dels salafistes podria frenar el procés.

Gest positiu

El Parlament va aprovar la nova llei a finals d’agost amb una majoria aclaparadora, però amb els vots en contra dels salafistes i diversos diputats cristians. “Aquesta llei representa un pas endavant. Alguns volien una norma més ambiciosa, però la gent no està preparada. Abans cal canviar les mentalitats”, sosté Antoine Greiche, portaveu de l’Església catòlica a Egipte.

El debat arriba després d’un estiu ple de tensions sectàries, sobretot a la província meridional de Mínia. En alguns casos d’enfrontaments entre comunitats, el detonant ha sigut precisament la construcció il·legal d’una església. El fet que les agressions causades per exaltats musulmans no siguin sovint castigades per l’estat, que prefereix solucionar-ho amb sessions de “reconciliació”, exaspera els coptes. En molts àmbits, també el de la gestió de la diversitat religiosa del país, Al-Sissi es limita a aplicar les velles fórmules del dictador Hosni Mubàrak.

“Els atacs contra els coptes han arribat aquest any a un nivell més alt que en anys anteriors. Per aquesta raó, els cristians creuen que Al-Sissi no ha fet prou per millorar la seva situació”, explica Bishoy Tamrin, un activista de l’associació cristiana Joves Maspero.

El fet que el mariscal fes un gest inèdit en un primer ministre a Egipte en acudir l’any passat a la missa de Nadal oficiada a la catedral del Caire ja no sembla suficient per als fidels. Entre altres àmbits, els coptes consideren que estan discriminats en l’accés a alts càrrecs polítics i de l’administració pública, a banda dels retrets perquè la seva identitat i història és ignorada en el currículum escolar. Ara bé, són conscients que la situació és encara pitjor en altres països de la regió, com l’Iraq i Síria, on les poblacions cristianes s’han vist delmades en els últims anys.

0 0 0 0 0

Entrades relacionades

Etiquetes

Comparteix

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.