“El cervell infantil és especialment vulnerable als productes químics”

29 oct 2016 per

A. CERRILLO – Barcelona – LA VANGUARDIA – 29/10/2016

Trasande va participar en el debat Horitzons fa uns dies a Barcelona

Ara sabem que fins i tot baixos nivells d’exposició a substàncies químiques són problemàtics i tenen uns efectes més greus que no podríem esperar”. Així es manifesta Leonardo Trasande, professor associat de pediatria, medicina ambiental i salut de l’ Escola de Medicina de la Universitat de Nova York. Expert en polítiques sanitàries (va treballar amb la llavors senadora Hillary Clinton), un estudi seu suggereix que l’exposició als productes químics que alteren el funcionament de les hormones (disruptors endocrins) pot estar costant a la Unió Europea més de 157.000 milions d’euros l’any. Trasande va participar fa uns dies en el cicle de debats Horitzons, organitzat per l’associació de becaris de La Caixa.

Quins contaminants ens haurien de preocupar per l’impacte que tenen en la salut dels nens?

Cada vegada sabem millor que els productes químics contribueixen a causar discapacitats i malalties, i no només en els nens, sinó en tots els éssers humans. Particularment, ens preocupa el fet que el cervell dels nens es desenvolupa ràpidament i d’una manera que és especialment vulnerable a les lesions dels productes tòxics. Això dificulta que el nen, un cop adult, sigui un ciutadà productiu.

I la contaminació de l’aire?

També, perquè lesiona el desenvolupament a llarg termini. El nen té uns pulmons més petits. També veiem que els productes químics influeixen en el nostre metabolisme bàsic, de manera que si tenim una dieta amb un volum calòric erroni podem augmentar el teixit adipós; i la nostra insulina no respon tan bé com hauria de respondre. Això contribueix a la resistència a la insulina i, per tant, a la diabetis.

Vostè té dos fills, de 8 i 6 anys. Quines precaucions pren amb ells?

Hi ha recomanacions senzilles per reduir la nostra exposició als productes químics més preocupants. Els meus fills mengen menjar ecològic; a casa no utilitzem pesticides per combatre insectes o paneroles. També evitem el menjar enllaunat, perquè les llaunes estan recobertes per dins per uns productes que simulen els estrògens. No posem mai el plàstic al microones, perquè això descompon els productes químics utilitzats per tenir un plàstic rígid, amb la qual cosa la matèria plàstica entra al menjar… No fiquem estris de plàstic al rentavaixella. Tenim més vidre que plàstic, a casa.

Hi ha risc d’ingerir productes químics en el menjar envasat?

Els estudis detecten la presència d’elevats nivells de productes químics plastificants al cos de persones que utilitzen o ingereixen aliments altament processats. I això pot amplificar els efectes nocius deguts a la pobra composició calòrica del menjar ràpid.

Quins efectes pot causar aquesta acumulació al cos de compostos plàstics?

Pot afectar el metabolisme dels lípids i dels carbohidrats. Els estudis que hem fet mostren una relació d’aquesta exposició amb la resistència a la insulina, i fins i tot un augment en la pressió arterial entre els nens exposats.

Què són els disruptors endocrins? On són?

Són substàncies que alteren les hormones del nostre cos a través de diversos mecanismes i contribueixen a diferents tipus de malalties i dis­capacitats. Algunes substàncies bromades, com els retardants de flames, tenen una estructura química semblant a les hormones de la tiroide, i poden perjudicar el desenvolupament cerebral. Avui sabem que fins i tot petits canvis en el nivell hormonal de la tiroide durant l’embaràs poden induir a una disfunció cerebral i produir reduccions del coeficient intel·lectual i potser augments de casos d’autisme i TDA.

S’han de prohibir els disruptors endocrins?

Això no només milloraria la salut, sinó que reduiria les enormes quantitats de diners que es dediquen a la despesa sanitària i milloraria la productivitat econòmica. Però, com vostè sap, els sectors industrials argumenten que els costos econòmics d’algunes alternatives més segures són extremadament elevats. Ja tenim una idea aproximada dels costos que ocasionen els productes químics en la vida de les persones.

El pla de la Comissió Europea per definir les substàncies que alteren les hormones ja fa anys que està bloquejat… Hi ha d’haver una regulació més estricta?

Teòricament, la reglamentació podria ser més forta. Hi ha hagut avenços en la definició de les substàncies químiques que alteren el sistema endocrí, sobretot en la definició de la potència del producte químic o la dosi que marca la toxicitat. Ara sabem fins i tot que baixos nivells d’expo­sició són particularment problemàtics i els efectes són fins i tot més greus del que podríem esperar.

Es parla de limitar les dosis admissibles, però el problema és la suma de contaminants procedent de diverses fonts, no?

Exactament, aquesta és la complicació sobre la qual la regulació legal no fa prou èmfasi. La Comissió Europea argumenta que fan falta més dades en humans abans de decidir si s’han de rebaixar les exposicions màxima i regular els productes químics que poden ser disruptors endocrins. Però conèixer en els efectes cognitius en els nens, sobre l’obesitat o els efectes cancerígens requereix una avaluació de molts anys, i això ens fa patir.

Ha parlat de relació entre contaminació i diabetis…

Els retardants bromats, els ftalats (components que fan el plàstic rígid) o els bisfenols són productes que tenen un paper, tot i que conegut només en part, i poden produir obesitat en un context en què una dieta dolenta i inactivitat física produeixen diabetis, particularment en països industrialitzats.

0 0 0 0 0

Entrades relacionades

Etiquetes

Comparteix

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.