El-Aaiun

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 6 de febrer de 2019

El Aaiun (en àrab: Al-‘Ayyūn / El-Aiun, en francès: Laâyoune, en berber: Leɛyun, en hassania: Laʕyūn) és la ciutat més important del Sàhara Occidental (549.000 h, 266.000 km2) l’autoproclamada República Àrab Sahrauí Democràtica ( la considera la seva capital, però en la pràctica es troba ocupada i administrada pel Marroc, com a la major part del Sàhara Occidental. Està situada a l’interior del territori, a 28 km de la costa nord, al costat del llit sec del riu Saguia l’Hamra, a la regió homònima.

El nom Aaiun és l’adaptació fonètica al castellà del nom àrab al-‘Ayyūn, que significa les fonts o les deus, que ja donava nom a la zona abans de la fundació de la ciutat pels espanyols.

Segons un informe sol·licitat pel Consell de Seguretat a l’assessor jurídic de les Nacions Unides, els Acords de Madrid no van fer al Marroc ni a Mauritània potències administradores del territori, de manera que aquest segueix sent, a efectes jurídics, un territori no autònom administrat per Espanya. Aquest informe (document S / 2002/161) dirigit al president del Consell de Seguretat de Nacions Unides, i datat el 29 de gener de 2002, indica en el seu paràgraf sisè:

El 14 de novembre de 1975 Espanya va, el Marroc i Mauritània van emetre a Madrid una declaració de principis sobre el Sàhara Occidental (l”Acord de Madrid”), conformement al com les facultats i responsabilitats d’Espanya, com Potència administradora del Territori, es van transferir a una administració temporal tripartida. L’Acord de Madrid no va transferir la sobirania sobre el Territori ni va conferir a cap dels signataris la condició de Potència administradora, condició que Espanya, per si sola, no podia haver transferit unilateralment. La transferència de l’autoritat administrativa sobre el Territori al Marroc i Mauritània el 1975 no va afectar la condició internacional del Sàhara Occidental com Territori no autónomo

D’aquesta manera Marroc ocuparia el territori encara que només la major part del territori, perquè la resta es troba controlat per l’autoproclamada República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).

La RASD ha estat reconeguda per la Unió Africana i per vuitanta-quatre països en el món, la majoria africans o hispanoamericans. Els últims a reprendre relacions diplomàtiques en l’any 2015 han estat Panamà i Maurici. La RASD no està reconeguda ni per l’ONU, ni per la Lliga Àrab, ni per cap país europeu, ni cap membre permanent del Consell de Seguretat de Nacions Unides.

Les pretensions del Marroc respecte a la seva «integritat territorial» són recolzades de forma oscil·lant per 25 estats i la Lliga Àrab. No obstant això, cap país reconeix formalment l’annexió, com admet l’informe del secretari general de l’ONU del 19 d’abril de 2006:

Això implicaria el reconeixement de la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental, cosa que estava fora de qualsevol consideració, atès que cap Estat Membre de les Nacions Unides havia reconegut aquesta sobirania

El Sàhara Occidental és un territori del nord d’Àfrica situat a l’extrem occidental del desert del Sàhara, a la vora de l’oceà Atlàntic. És un dels 17 territoris no autònoms sota supervisió del Comitè Especial de Descolonització de l’Organització de les Nacions Unides, per tal d’eliminar el colonialismo. Va ser introduït en la llista dels territoris no autònoms en 1960 a través de la resolució 1542 (XV) de l’Assemblea General de les Nacions Unides, de 15 de desembre d’aquest any, quan era una província espanyola

El seu procés de descolonització va ser interromput el 1976, quan la seva potència administradora, Espanya, va abandonar el Sàhara Occidental en mans del Marroc i Mauritània, després de la marxa verda i conforme al que disposen els Acords de Madrid (1975), no vàlids segons el Dret internacional.

El territori està ocupat actualment la seva major part pel Marroc, que l’anomena els seves Províncies Meridionals, tot i que la sobirania marroquina no és reconeguda ni per les Nacions Unides ni per cap país del món i és rebutjada pel front Polisario, que va proclamar la seva independència el 1976 creant la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), reconeguda fins al moment per més de vuitanta països.

La RASD administra la regió a l’est no controlada pel Marroc, la qual denomina Territoris Alliberats. D’altra banda, Mauritània ocupa la ciutat meridional de la Güera i altres zones adjacents a aquesta dins de la península de Cap Blanc.

Font: wikipedia