Ebola

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 8 de gener de 2018

El virus ebola fou primerament detectat durant 1976 al Congo Kinshasa. Les autoritats no donaren per clos el brot fins el 2014, però aquest brot venia d’una soca diferent a la que es va presentar a l’Àfrica occidental (2014-2016)

Els països més afectats d’Àfrica foren Guinea Conakry, Sierra Leone i Libèria encara que també va fer cap a països de frontera terrestre com Malí i el Senegal. Nigèria també en fou esquitxada. L’ebola va tenir en els tres països africans darrers un impacte baix si els comparem amb els tres primers

Tot plegat ocasionà un enrenou de grans dimensions entre el personal sanitari de tot el món. Tots els recursos arribaven en avió, essent Estats Units la potència que més hi va aportar per les estretes relacions amb Libèria. Es va demostrar la importància logística de Canàries, un cop demanat el permís a Espanya

L’aparició d’aquest nou brot d’ebola va deixar fora de joc tots els serveis mèdics mundials com ara la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS). La seva nova directora va posar les mans a l’obra, però els resultats van arribar de tota manera descompassats

La història d’aquests gairebé tres anys de lluita va mobilitzar voluntaris entre les poblacions que, casa per casa, en feren profilaxi i detecció precoç.

Aquest exèrcits recorrien tots els llocs on es detectaven nous casos: sovint els barris més pobres. Exposaven la necessitat de la higiene personal anant casa per casa. Aquesta xarxa va ser molt important. Instal·laren cubells a l’entrada plens de solucions desinfectants. Era qüestió de rentar-s’hi a consciència mans i braços. No s’havia d’entrar a casa que pogués estar infectat

La idea era deixar el virus fora de casa. Prevenció i diagnòstic precoç foren essencials a l’hora d’excloure el virus durant la vida quotidiana.  L’OMS xifra poc menys de 30.000 infectats dels quals en moriren al voltant del 40%