Draa

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 30 de setembre de 2019

El riu Draa (o Daraa o Oued Drâa, o fins i tot Dra) és el riu més llarg del Marroc i d’Algèria (uns 1.100 km). Neix a l’Alt Atles i desemboca a l’oceà Atlàntic.

Després del seu naixement, el riu s’obre pas entre les muntanyes Saghro i Siroua, al massís de l’Anti-Atlas, excavant el canó de Jeneg Taghia. Salvat el canó, banya la ciutat de Agdz, on comença la vall del Draa pròpiament dit. Durant els següents 200 quilòmetres es converteix en una mena de cadena d’oasi, ple de palmerars i horts, contrastant poderosament amb les resseques i vermelloses muntanyes circumdants. La vall es troba jalonat per alcàssers (alcàssers o alcàsser: castell, fortalesa) construïts en tova. Destaquen Zagora i Mhamid, la porta del desert situada al final de la vall. També Tamenougalt, antiga capital dels amazigh (berbers), els primers pobladors del Marroc. Entre 100 000 i 200 000 persones viuen a la vall, dedicades fonamentalment a l’agricultura.

El Draa és un curs d’aigua singular: al segle X era el riu més llarg del Marroc, discorrent des del seu naixement a l’Alt Atles cap al sud pel que avui és la frontera algeriana formant, en el seu curs mig, part de l’actual límit algerianomarroquí al llarg d’uns 390 km, per després virar cap a l’oest, durant centenars de quilòmetres, i desembocar a l’oceà Atlàntic. No obstant això, en mil anys les condicions climàtiques s’han alterat poderosament, de manera que en l’actualitat les seves aigües es filtren en les sorres del desert passat Mhamid i prossegueixen el seu curs de forma subterrània, dirigint durant més de 600 quilòmetres cap a l’Atlàntic, amb seva desembocadura a l’altura de Tan Tan. Avui dia, només en anys de pluja excepcional el Draa torna al seu antic llit.

El cultiu predominant a la vall són les palmeres, productores de dàtils. Es conreen també cereals, llegums, alquena (o henna) i diverses espècies d’arbres fruiters: tamarius, llorers, i acàcies

Font: wikipedia