Domesticats

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 14 de maig de 2019

Tot el planeta viu amb animals domèstics. Aquests animals tenen una derivació en animals de companyia o com millor sona en portuguès: “animais de estimaçao”. Solíem fer una xerrada de bon matí en un bar del carrer. Parlàvem de tot

En aquells moments, tenia al pap una pregunta per tots: qui va ser el promotor ? qui havia fet el primer pas ? ¿ Els animals que esdevindrien domèstics o les persones els anirien a buscar ?

La Carolina va fer una aportació d’empat tècnic. Persones i animals s’anirien a buscar. A les persones els aniria molt bé tenir-los. Els animals les anirien a buscar

No vaig dir res perquè em semblava una bona resposta, però ara al cap del temps penso: ¿i les rates? Les volien les persones ? No crec que ningú vulgui una rata al seu corral. Es van colar amb tota la cara. Le rates volen menjar sabent que hi ha menjar a casa de l’home

A canvi de bon menjar, els animals domèstics produeixen molt. Hi ha molts animals domèstics arreu del món. Els nostres són cavalls i eugues, ases i someres, matxos i mules, vaques i vedells, gossos i gats, cabres i ovelles, conills.

Gairebé a tots mamífers, però hi hem de sumar aus com ara gallines i galls, coloms i altres ocells

Sí, jo també penso que els homes van estirar de la corda tot facilitant-los bon menjar. Feta la llei, feta la trampa

Hi ha animals salvatges que són perillosos per la qual cosa cal que no arribin a l’hora de dinar. Tot plegat és global, a tots els països tenen els seus animals domèstics, però els més salvatges cal que siguin fora de casa. La voracitat d’algunes bèsties les allunya del nostre corral

Jo recordo de petit que en la porta d’entrada d’una casa s’hi feia un forat perquè els gats s’hi poguesin refugiar. El gats són bons caçadors de rates i ratolins, també en saben els gossos que han d’actuar ràpidament d’emergència

Abans de tenir el gat que tenim, havia tingut ocells com a animals de companyia: una cotorra, un periquito i un canari. Quan va començar a ser el seu temps, es van anar morint (llei de vida) perquè jo aleshores era un adolescent i em feia molta pena