De fora vingueren, però de casa no ens tragueren

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 25 d’octubre de 2017

Fa molts anys es va fer un crit al cel perquè les dones no tenien prou fills per tal que tots poguéssim fer front al futur. La piràmide d’edats patia una deformació basal perquè no naixien prou criatures

Es va dissenyar un pla per captar un milió d’oriünds hispanoamericans. Va ser un gran fracàs perquè només s’hi va apuntar un 10% de les expectatives

Es va fer una crida a la població perquè tingués més fills, però, com gairebé tothom deia, aquesta no era solució. Els nous col·legis es dissenyaven perquè, quan la població de nens fos tan baixa, es poguessin transformar en residències de persones grans

La resta de la pel·lícula la sap tothom. Van arribar immigrants de totes les parts del món: europeus, africans (magribins, negroafricans), asiàtics (xinesos, paquistanesos), hispanoamericans

Resulta que si fem un formatge segons la procedència de tot el món es veu que, aproximadament, els immigrats d’aquestes parts són molt semblants. Arribada massiva i percentatges similars. No hi va haver qui fes la crida ?

Aquesta operació la considero perfecta perquè va acomplir tots el objectius com ara donar vida a uns territoris que tenien pocs recursos demogràfics.

Una altra cosa seria la distribució dels immigrants per tot el territori. Per començar el 43% de tots els immigrats africans es van distribuir en el corredor mediterrani (SDRCA, 2012)

Donades les característiques d’aquest fenomen, hi van haver simpatitzants i detractors. Si hi ha una gran part dels immigrats africans que viuen entre nosaltres, és degut a que els agradem més des de tots els punts de vista.

És difícil de vegades que determinats grups puguin fer-se càrrec de la realitat, però s’ha d’assumir