Dansa

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 8 d’agost de 2019

L’expressió dansa africana fa referència principalment a la dansa en la porció d’Àfrica del sud del Sàhara, i a nombrosos tipus de danses africanes producte de les nombroses diferències culturals en els estils musicals i de moviment.

Aquestes danses estan molt relacionades amb les tradicions musicals al sud de Sàhara i el sentit del ritme bantú. La dansa africana utilitza el concepte de poliritme i l’articulació total del cos

Les danses permeten interpretar patrons socials i valors i ajuden a les persones a treballar, madurar, resar i criticar membres de la comunitat alhora que contribueixen a la celebració de festivals i funerals, competències, recitat de la història, proverbis i poesia; i a apropar-se als déus

En general les danses africanes promouen la participació, prenent part els espectadors en la mateixa expressió artística. Amb l’excepció d’algunes danses espirituals religioses o d’iniciació, tradicionalment no hi ha barreres entre els ballarins i el públic. Fins i tot les danses rituals sovint tenen segments en què el públic participa

No hi ha una definició única de la dansa africana: Àfrica, un continent molt vast, és ètnicament i culturalment un dels més diversos del planeta. Encara que hi ha temes similars a les danses pròpies dels nombrosos països i regions, cadascuna posseeix la seva història, llenguatge, lletra, orígens, i propòsit, aspectes que no poden ser traduïts a una altra dansa de la mateixa cultura i molt menys a una altra dansa de una altra regió del continent

La dansa tradicional a l’Àfrica és un element col·lectiu, que expressa la vida de la comunitat més que la dels individus o parelles. Els primers cronistes ja feien notar l’absència de balls de parelles en proximitat: aquest tipus d’expressions era considerat immoral per nombroses societats africanes tradicionals

En totes les danses que es practiquen al sud del Sàhara sembla no existir evidència de patrons de dansa de una parella home-dona previs a l’era colonial quan aquesta pràctica era considerada com una expressió poc digna. Per exemple per al poble Yoruba, el tocar-se durant el ball no és un element comú excepte en circumstàncies molt especials.

L’única dansa amb parelles de la tradició africana semblarien ser la dansa de la Botella del poble Mankon al nord-oest del Camerun o la dansa Assiko del poble Douala en la qual dansen parelles que expressen la seducció d’un sobre l’altre.

Per exemple els ballarins i percussionistes yoruba emfatitzen el talent individual, expressant desitjos de la comunitat, valors i una creativitat col·lectiva. Sovint les danses estan segregades per gènere, reforçant els rols dels gèneres en els nens i sovint es reforcen altres estructures comunitàries com ara el parentiu, edat i estatus.

Moltes danses són realitzades només per homes o dones, expressant sentiments molt forts sobre el que significa ser home o dona i alguns tabús estrictes sobre la interacció entre ells. Les danses celebren el passatge de la infantesa a l’edat adulta o devoció espiritual

Les joves dels Lunda de Zàmbia practiquen durant mesos en aïllament per al ritual que marca el seu pas a l’edat adulta. Els homes demostren la seva energia mitjançant danses molt violentes que permeten apreciar la seva salut i estat físic

Els ballarins i els percussionistes es prenen molt seriosament l’aprendre amb minuciositat les danses en tots els seus detalls. Els nens han d’aprendre les danses tal com se’ls ensenyen i sense incorporar modificacions. La improvisació o noves variacions només són possibles una vegada que es domina la dansa, i havent rebut el reconeixement dels espectadors i els ancians de la tribu

El “entrenament musical” en les societats africanes comença en néixer amb cançons de bressol, i contínua quan els petits són portats en camines a les esquenes dels seus pares tant a la feina com a festivals i altres esdeveniments socials. Tant en les regions occidentals com del centre d’Àfrica els jocs de la infantesa inclouen jocs que permeten desenvolupar una comprensió per diversos ritmos

Bodwich, un viatger europeu de principis del 1800, esmenta que els músics mantenien el ritme en forma estricta, « i que els nens mouen els seus caps o extremitats, mentre es troben a l’esquena de les seves mares, exactament al ritme de la música que s’està executant ». El batut de tres cops o de dos cops és escoltat en els rituals quotidians i ajuda a desenvolupar «una actitud bidimensional del ritme».

L’instrument musical més utilitzat a l’Àfrica és la veu humana. Tradicionalment pobles nòmades com els massai no utilitzen tambors, si bé en viles a tot el llarg i ample del continent el so i el ritme dels tambors expressen l’ànim de les persones . En una comunitat africana, ajuntar-responent al batre dels tambors és una oportunitat per desenvolupar un sentiment de pertinença i solidaritat, un temps per connectar-se entre si i ser part del ritme col·lectiu de la vida en què els joves i vells, rics i pobres , homes i dones estan tots convidats a contribuir a la sociedad

Les espatlles, el pit, la pelvis, els braços i les cames es poden moure amb els diferents ritmes musicals. Els ballarins a Nigèria moltes vegades combinen dos ritmes en els seus moviments, i en ballarins avesats és possible observar una conjunció de fins a tres ritmes. Només en comptades ocasions és possible veure a ballarins que s’entrellacin 4 ritmes simultàniament.

De vegades afegeixen components rítmics independents dels que posseeix la música. Tot i que de vegades no es desplaça al cos, és possible observar ballarins que realitzen moviments complejos. Els ballarins són capaços de passar d’un ritme a un altre sense perdre la gràcia dels seus moviments

El batre dels tambors proveeix un text lingüístic subjacent que guia el ball però la majoria del significat és aportat pels gestos i metallenguatge dels ballarins. L’espontaneïtat del ball crea un extemporalitat, però no emfatitza ni promou els egos individuals dels ballarins sinó que serveix per preservar la comunitat i tendir un pont que ajudi a la interacció entre l’audiència i els ballarins

Font: wikipedia