Dallas

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 11 de novembre de 2017

He d’afirmar que, quan la meva creativitat és sota zero, que m’agradaria tenir una vareta màgica per adaptar la meva forma de ser a més de 1.000 milions d’africans

Tot i que això fos possible, aconseguiríem assolit més resultats negatius que positius. Per què aquesta falera de conviar la manera de ser dels altres?

Des de la nostra posició geogràfica observem coses de l’altre, o a través de mitjans audiovisuals o de comunicació, que segons el meu criteri podrien ser deformades

Al meu entendre el que s’hauria de fer és destil·lar valors que tenen les diferents nacions africanes perquè puguin desenvolupar-se millor

Les potències colonials se n’han anat dels territoris africans fa 2 o 3 generacions. Sumant el que nosaltres hem aportat com a colonitzadors i el vigent colonialisme actual a distància, és difícil que els africans, que viuen en pròpia terra, puguin desenvolupar amb satisfacció un futur a curt termini

Crec que aquest és el desllorigador de la qüestió. No hi vaig una diferència intrínseca suficient si ho comparem d’alguna manera amb els nostres anys 60, que van transformar la nostra societat

Aquella dècada va ser una bogeria perquè es va passar d’una vida tranquil·la i un bon veïnatge a una gran empenta pel consum. Alhora arribaren riuades de turistes de mig Europa així com una font inacabable d’inversió estrangera

Al meu entendre va ser una bogeria que va trencar tots els estàndars socials haguts i per haver. Mai més no s’ha recuperat la calma i aquells valors intrínsecs s’han anat diluint en favor de la compravenda

El mateix o semblant està passant ara a l’Àfrica. Són també sèries de televisió com ara Dallas, que va triomfar entre nosaltres, més que res per aprendre a fer mal si fa falta