Crisis

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 9 de febrer de 2018

Quan s’observen els efectes de la crisi d’aquests darrers anys un s’adona de les dificultats de tornar a la normalitat. En plena crisi qui era president de la Generalitat de Catalunya afirmava que les crisis passen per deixar una societat més forta

Si tenim en compte les dificultats de sortir de la greu crisi, més clares són les dificultats socioeconòmiques que passen molts països de l’Àfrica. Els fets demostren les grans dificultats per sortir de l’ull de l’huracà

Els països d’Àfrica tenen com a tot arreu tres classes socials. Jo he tingut l’oportunitat de parlar amb membres d’aquestes classes sobre el terreny. Com a tot arreu, són les classes mitjanes les que estiren del carro. He viscut aquesta situació al Camerun, Ghana i Kenya

Aquesta classe té dues ambicions: mantenir el seu grau de poder i aprofitar-se de les estructures econòmiques de l’Estat

Les classes baixes fan el que poden per ingressar en el dia a dia prou diners per arribar a l’endemà. Són classes que aspiren a molt, però que no aconsegueixen res. Sovint són la riota de les classes superiors

Les classes altes són les que remenen els diners, i es distancien de les altres o s’hi avenen per ser els seus instruments

La crisi que ha suportat Espanya s’ha solucionat a base de retallades de despeses, una forma necessària, però insuficient. Crec que s’ha desaprofitat una bona ocasió per fer net tot ajustant la producció dels sectors

A canvi la gent del carrer percep una precarietat de les relacions laborals. Aquest tema és de gran importància de cara a tenir unes estructures socioeconòmiques prou sòlides per poder afrontar millor la futura crisi

Si aquestes dificultats es traspassen a la majoria dels països africans, es veu clarament que nosaltres no veurem mai uns països africans transparents ni generadors de riquesa

Cal que tots aquest estats dibuixin amb visió de fitur unes línies mestres de les relacions laborals