Coses

Posted by

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA – Les Corts – 3 de juny de 2018

Vaig trobar l’altre dia a l’ascensor una jove negroafricana que parla un català perfecte. Li vag preguntar descaradament de quin país eren els seus pares. Els seus pares catalans l’havien adoptada a Moçambic. Va demostrar per la forma de dir-ho que l’Àfrica no era la seva passió

Moçambic amb Angola van patir serioses i perllongades guerres civils després que Portugal abandonés les seves colònies africanes a la seva sort després de la Revolució dels clavells (25 d’abril de 1974)

La guerra civil de Moçambic (1977-1992) i la guerra civil d’Angola (1975-2002) estaven molt condicionades per la Guerra freda (1945-1991)

És conegut l’important grup d’emigrants que van de Moçambic a Sud-àfrica per raons de supervivència econòmica, però no sempre són rebuts al seu país de destinació amb molt d’afecte per raons xenòfobes

Moçambic és un país de l’Àfrica austral, banyat per l’Índic. Moçambic té una població superior en un 53% de la d’Espanya amb una superfície un 58% superior. L’índex de desenvolupament humà de Moçambic és del 50% del d’Espanya

L’arribada de nens orfes de l’Àfrica perquè parelles els han adoptat és un tema difícil. Els pares saben que hauran de fer un esforç important per acoblar els seus fills a la nostra societat

Qui digui que és fàcil, s’equivoca. Parlant amb d’altres persones expertes, em diuen que no hi ha raó per patir perquè aquests nens van a famílies acomodades que els hi donaran tot allò que sigui necessari

De totes maneres recordo un nen adoptat del cor d’Àfrica que així que s’acostava a la majoria d’edat es veia diferent. Feia coses estrambòtiques per fer-se veure, però al final les coses es van adreçar